"-Tens molta feina, darrerament? -li pregunto.
Vol ser una referència indirecta a la sortida urgent que va impedir que dimecres ens veiéssim. Ell es pensa que vull saber en què treballa, actualment, i m'explica l'última novel·la que ha escrit. El primer que em diu és que està narrada en primera persona. El protagonista viatja per tot Europa amb la seva mascota, un peix de color taronja que es converteix en l'estrella d'un circ. Diu que hi ha intriga, una història d'amor i moltes acrobàcies narratives. Per exemple: una de les fites ha estat intentar evitar els diàlegs.
-Deu ser molt difícil -li dic.
La seva resposta és encendre's un cigarret i marxar cap a la cuina."
El talent
Jordi Nopca
6 comentaris:
I jo que aspire a ser escriptor.
Bon fragment.
Una afinadíssima observació al vol, aquest 'talent'.
I una elegant i enginyosa resposta, la que has posat al meu blog. Gràcies.
Que el vent et sigui saludable.
És curt de paraules...
Bé, si es vol evitar el diàleg, s'evita. M'encanten els fragments curts –els puc llegir tots i gairabé sempre els entenc– i ja quan és curt i bo és impagable.
el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com
Espero que continuïs amb aquesta sèrie de "Escriure sobre el fet d¡escriure". Les teves aportacions són sempre originals i fora dels reculls habituals sobre el tema.
Publica un comentari a l'entrada