dimarts, 22 d’octubre del 2013

RETALLS


Ja fa gairebé tres quarts d'hora que faig cua i, pel que sembla, en dec tenir ben bé per mitja horeta més. Com a mínim. El sol de mitjans d'octubre es disfressa fa dies de sol d'estiu, ample, expansiu, i cau a plom sobre els sostres de xapa dels cotxes arrenglerats vora la vorera, sobre un asfalt apegalós, calents com una paella al foc, i cau sobre els nostres caps.

Com dec ser la darrera persona puntual sobre la faç de la Terra, he arribat deu minuts abans. Malaguanyats. La cua ja passava el xamfrà. M'he situat darrera una noia molt lletja, que duia una mena de pamela de vímet decorada amb flors de drap descolorides, gairebé tan lletja com ella mateixa. Gairebé. 

No sé si ja deuen haver obert, sóc encara massa lluny per veure la porta. Però la cua no es mou. El carrer, a part d'aquells que de manera més o menys ordenada guardem la filera tot suant la cansalada, és desert. Se sent olor de peix fregit i a roba acabada d'estendre. L'aroma de suavitzant de préssec es barreja amb les escates socarrimades del lluç. Congelat. Ara la lletja parla per telèfon, sembla que amb el seu xicot. D'alguna finestra oberta se sent la música de discos antics de boleros que, mandrosos, desenreden embolics de desamors de forma força tràgica, amb aquell accent llatí. La cua no es mou.

La lletja està nerviosa i no s'expressa bé. La música és substituïda per un locutor de veu rogallosa que retransmet alguna competició esportiva. Deu ser la ràdio. Deu ser futbol.

Penja. Es mira la pantalla del mòbil, immòbil, quieta. Està plorant? Està plorant. Aixeca la mirada humida i es troba amb la meva curiositat accidental. La cara se li contrau amb els sanglots, i fa que encara estigui més lletja. Em mira amb ulls vidriosos, però no en vull saber res. Jo també estic nerviós, i la cua que no avança.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

ESFDE: Dahl


"La segunda noche, el viejo habló de sí mismo. Contó una historia larga y extraña y, mientras la contaba, el piloto tenía la sensación de que el viejo se estaba quitando un gran peso de encima. Cuando terminó su historia, dijo que nunca se la había contado a nadie y que jamás la volvería a contar, pero al piloto le pareció tan extraña que la escribió nada más volver a Nairobi. No transcribió las palabras del viejo, sino que utilizó sus propias palabras, como si estuviese pintando un cuadro y el viejo fuera un personaje dentro de él, porque ésa le parecía la forma más adecuada. Nunca antes había escrito ninguna historia, así que era natural que cometiera errores. No conocía ninguno de los trucos que utilizan los escritores, que los utilizan igual que los pintores utilizan trucos en pintura, pero cuando terminó, cuando dejó el lápiz sobre la mesa y se fue a la cantina de los aviadores para tomarse una pinta de cerveza, había escrito un cuento extraño y lleno de fuerza."

Un cuento africano
Cuentos completos
Roald Dahl

dimarts, 8 d’octubre del 2013

ESFDE: Martí i Pol



Escric per tu i en cada mot hi arrisco
tot un futur que tu no podràs veure
però et pertany, perquè és l'espai que havíem
somiat junts, escric per fer més pura 
la quietud, més clara la bellesa
i la vida molt més harmoniosa

Quasi elegia
(fragment)
Llibre d'absències
Miquel Martí i Pol

dimarts, 1 d’octubre del 2013

ESFDE: Moliner


"El que jo faig és escriure això que se'n diuen 'llibres pràctics', de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura."

La col·laboradora
Empar Moliner