ANTOLOGIA DE FUM

El diumenge al matí, tot endreçant les golfes, descobreix una capsa plena de papers i de pols. En reconeix la lletra, és la seva de quan encara escrivia més a mà que amb el processador de textos, de quan feia bona lletra, de quan escrivia històries en lloc d’informes i balanços. Treu un paper a l’atzar i el llegeix. Li apareix la història d’un pirata covard que el que volia era anar-se’n a provar sort a Hollywood  i fer un western. Somriu. En treu un altre, i aquest cop se li presenta un vell telèfon que sordeja, i és ja incapaç de transmetre al seu amo els missatges que li comuniquen els seus interlocutors, des de l’altra banda del fil telefònic. Encara somriu. En treu un altre, i un altre, i encara un altre més, i es van succeint els personatges fantàstics, les situacions inversemblants i les aventures descabellades. El somriure se li ha instal·lat a la cara, feia tant de temps que no somreia! I dubta, no sap si això és bo o no. Que n'era, d'innocent, abans!

Mira l’interior de la capsa, encara hi deu haver dotzenes, centenars de papers manuscrits amb aquella lletra menuda i polida amb tintes de diferents colors. S’hi podria passar hores llegint-se i admirant-se a sí mateix, i treure’n una antologia meravellosa de tot aquell material. Però en un sobtat atac d’autogelosia, baixen ell i capsa al menjador. La llar de foc crema amb alegria un parell de troncs. S’asseu al davant, a terra, i comença a llençar un per un tots aquells fulls, amb paciència, sense llegir-los, ni tan sols mirar-los. S’hi passa hores observant com les flames masteguen pausadament aquella part oblidada de la seva vida, com el paper ennegrit dansa ingràvid per sobre dels troncs, fent tirabuixons que acaben desintegrant-se en una cendra lleugera amb guspires de roig infern. La dona es preocupa. No contesta les seves preguntes, no sembla que la senti quan li diu què fas o què és això que llences al foc. No ha volgut ni seure a taula. Quan el vespre està tan avançat que és a punt de ser nit, llença el darrer full; al final de tot no es pot resistir, i llegeix d'esquitllentes la darrera paraula:

“FI”