El passat dissabte, dia 27 de setembre, la ximpanzé Micaela de Tarragona i el Mono de l'Anís del Mono van contraure matrimoni a Badalona, ciutat natal d'aquest, en el que ja s'ha qualificat com el casament del segle.
El que segueix és el brindis que vaig oferir a la feliç parella durant la recepció posterior a la cerimònia, dins la fàbrica de tan refinat licor:
Si em cediu ara un instant
senyores i senyors convidats,
micos, goril·les, goril·los,
ximpanzés i ximpanzeses,
ases, putes i princeses,
cocodriles, cocodrilos,
lloros, lloques i pardals.
I bestiari en general.
No seran més que uns minuts
demanant que alceu la copa
mentre surt d’aquesta boca
un elogi dels peluts,
que aquest vespre assolellat (ennuvolat)
han encetat matrimoni,
ell ferm al pont del petroli,
bella ella al seu costat.
Venint de part de la núvia
deixeu-me dir el que dic
tremolant com una fulla,
pessigolles al melic:
Micaela, has fet sort!
Aquest mono és el millor.
És la ciència que ho va dir,
i jo no menteixo pas.
No t’hauràs de penedir,
arribats en aquest cas,
del fet d’haver dit que sí
tot lliurant-li el teu cor.
D’aspecte rude i seriós,
retirant a darwinià,
en el fons és un noi dolç
que sap com donar escalfor...
què més es pot demanar?
Li pot aixecar els ànims
fins i tot al més eixut.
Clàssic, però contemporani,
ens revifa la salut.
I a tu, ximpanzé estimada,
sempre envoltada d’artistes
de les revistes portada
de fotos protagonista...
Amant de tots els saraus
que segueixis donant guerra.
Com t’agraden els cacaus,
apreciada Micaela!
I els dos junts (a)neu fent caliu.
Que ara hi ha les flamarades
però hem de deixar les brases
per quan passi aquest deliu.
Que és complicada la vida
quan el sucre es pot fer sal;
i que n’és de condolida
si el desenllaç és fatal.
Però bé, anem a pams.
No fem pasqua abans de rams!
Preocupeu-vos del pastís
i dels vostres convidats,
que la gent sigui feliç:
escampeu fraternitat!
I si us plau d’una vegada
deixeu quietetes les mans!
Que on hi ha pèl hi ha alegria
i a vosaltres no us en falta,
que podríeu fer una orgia
allargar-la tot el dia
i encara tindríeu forces
per mirar de reiniciar-la.
Si en Floquet de Neu pogués
de la tomba alçar el cap,
ser aquí entre nosaltres
un dia tan senyalat,
ben segur que ploraria
llàgrimes un xic albines
de blanca felicitat
d’una joia que emblanquina.
Disculpeu-me... m’emociono...
És tan fort aquest instant!
Una ximpanzé i un mono
com la Xita i en Tarzán,
o en Heston i la Zira,
en King Kong i Naomi Watts.
No és una atracció de fira!
No és una peli d’acció!
És com la mateixa vida
quan a bodes ens convida
ensenyant-nos la passió
entre dos simis amants.
Arribats en aquest punt,
jo, m’he guanyat ja el sopar
havent parlat, en conjunt,
de l’amor, de compromís,
de l’anís i del pastís,
només queda desitjar
en aquests enamorats:
que procurin ser feliços
i que mengin molts anissos...
ni que siguin destil·lats.
I un avís d’última hora
per tancar aquest brindis meu:
el que ha unit la mà de l’home
que no ho separi... ni Déu!!
Visca els nuvis!!!
Si voleu més informació sobre l'esdeveniment, cliqueu aquí, mireu El Punt Avui o la República Checa, aquest vídeo o busqueu-vos la vida.
Si voleu més informació sobre l'esdeveniment, cliqueu aquí, mireu El Punt Avui o la República Checa, aquest vídeo o busqueu-vos la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada