dimarts, 7 d’octubre del 2014

DIÀLEG DE SORDS



-Bona tarda.
-Perdoni, com diu?
-He dit bona tarda.
-Ah, bé. Bona tarda, doncs.
-Que la força l'acompanyi.
-Què s'empatolla, ara?
-No ho sé. Em semblava una bona frase.
-Home, bona bona, el que es diu bona...
-No li ha agradat, doncs?
-Bah, ni sí ni no. És d'una pel·lícula, oi?
-Sí. En sé més, si vol... Sayonara baby, per exemple.
-Però... per què em ve a dir aquestes coses?
-Per acomiadar-me.
-Per acomiadar-se?
-Sí, he vingut a acomiadar-me.
-De qui?
-De vostè. De qui, si no?
-Disculpi, que ens coneixem, potser?
-Jo no el coneixia. Però sé que vostè a mi sí.
-Quines coses de dir! Però... esperi! Ara que ho diu s'assembla força a...
-Sí, m'ho diuen sovint.
-No és que s'assembli! Vostè és...
-Bé, finalment se n'ha adonat. Així que li diré una altra frase de pel·lícula per acomiadar-me.
-Esperi! No cal, ja sé quina frase dirà.
-Ah, si? Quina?
-Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat.
-Caram! I com sabia vostè que...
-Perquè el conec. Vostè mateix ho ha dit fa nou frases.
-Té raó. Així ja no cal que ens diguem res més.
-No, crec que no. Ja està tot dit.
-Bé, doncs. A reveure! Ja ens trobarem a l'infern.
-Això també és d'una peli?
-No, crec que no.
-Doncs podria ser-ho.
-Sí, podria. Adeu-siau.
-Passi-ho bé.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Estàs sl dia, eh? Aquests diàlegs de sords, es porten cada cop més. Totalment "a la page"... ;)

Daniel Recasens ha dit...

Benvingut al món dels besucs

Josep ha dit...

Amb alguns matisos, aquesta conversa es reprodueix cada dia a milers de matrimonis.