"Vaig posar un cartutx de tinta nou a l’estilogràfica, vaig obrir la llibreta per la primera pàgina i vaig mirar la primera línia. No tenia ni idea de com començar. L’objectiu de l’exercici no era escriure res en concret sinó demostrar-me que encara podia escriure – la qual cosa volia dir que tant era el que escrivís, mentre escrivís alguna cosa. Qualsevol cosa hauria servit, qualsevol frase hauria estat tan vàlida com una altra, però, tot i així, no volia encetar aquella llibreta amb res estúpid, de manera que vaig esperar el moment oportú mirant els quadrets de la pàgina, les línies d’un blau tènues que quadriculaven la blancor i la convertien en un camp de caixetes idèntiques, i mentre deixava que els meus pensaments entressin i sortissin d’aquells closos lleument traçats, em vaig recordar d’una conversa que havia tingut amb el meu amic John Trause feia un parell de setmanes.
[...]
Però aquell matí, mentre estava assegut a l’escriptori per primer cop després de gairebé nou mesos, mirant la llibreta que acabava de comprar i esforçant-me per trobar una primera frase que no em fes vergonya o no em desanimés, vaig decidir donar una oportunitat a l’episodi d’en Flitcraft. No era més que una excusa, una recerca per trobar un inici. Si podia apuntar un parell d’idees mínimament interessants, almenys podria considerar que era el començament, encara que ho deixés córrer al cap de vint minuts i no ho tornés a tocar. Així doncs, vaig destapar l’estilogràfica, vaig posar la punta a la primera línia de la primera pàgina de la llibreta blava i vaig començar a escriure.
Les paraules van venir de pressa, fàcilment, sense exigir gaire esforç. Era sorprenent, però només de moure la mà d’esquerra a dreta semblava que la paraula següent ja era allà, esperant sortir de la ploma."
La nit de l'oracle
Paul Auster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada