FUMAR MATA

Algú ha fet sonar la campaneta del taulell. És estrany, amb la de temps que fa que la vaig adquirir, encara ningú no l'havia feta sonar mai. La mare em deia ho veus? Ningú no la fa sonar: ha estat una compra estúpida. Potser sí que va ser una compra estúpida, però li dona categoria al motel. On s'ha vist un taulell de recepció sense una campaneta d'aquestes? Em miro el quarto de bany. Està fet un fàstic, és millor que ho netegi tot ara, la sang quan s'asseca costa molt de netejar. Però primer hauré de treure el cos de la noia de la dutxa. Després ja l'enterraré, encara tinc unes quantes hores abans no comenci a fer olor. Però la sang... això ho he de resoldre ara mateix.

La campaneta torna a sonar. Sigui qui sigui que és a recepció, sembla que s'està impacientant.

-Mare, que pots atendre un moment a recepció? Mare? Maaareeee!

La gent no es pot arribar ni a imaginar l'estressant que pot arribar a ser portar un motel. Que si llençols i tovalloles netes, que si fregar terres i fer els vidres, habitació per habitació, torcar la pols, posar rentadores, tenir els llibres al dia i passar inspeccions... netejar la sang de les víctimes, enterrar els seus cossos, fer desaparèixer discretament les seves pertinences personals... fer de mare, fer de fill... només em falta fer d'esperit sant! Aquesta porca realment ha deixat anar molta sang. A més, hauré de fer arreglar la cortineta de la dutxa. Quin desastre!

Quan la campaneta toca per tercera vegada, en Norman, furiós, llença la baieta dins la palangana d'aigua calenta tenyida de roig, es treu els guants de goma, i se’n va cap a la recepció fet una fúria.

L'Alfred i la Janet s'acaben de casar, d'amagat i per sorpresa. Tot ha estat tan ràpid i tan romàntic! Ara l'únic que volen és gaudir-ne, fruir de la seva joventut, viure la vida! Ja tindran temps de tornar al campus, potser el proper semestre, i aguantar les pesades classes de Financer i Tributari, o els llargs monòlegs sense sentit de Processal Civil. Però ara volen viure la seva pròpia aventura sentimental.

Després d'uns minuts d'espera, surt un noi a atendre'ls. És jove i prim, nerviós, i parla poc. Evita mirar-los directament als ulls, però quan ho fa la seva mirada és concisa i electritzant; els registra i els hi fa signar en un llibre. Senyor i senyora Smith, escriu ell, mentre ella riu feliç.

Necessita una dutxa i descansar una mica, així que li diu al seu nou espòs que es faci càrrec de l'equipatge, i es retira a l'habitació. L'home s'entreté parlant amb el noi del motel. No, no està permès fumar a l'habitació. Davant la insistència d'ell, que pot arribar a ser molt persuasiu, li diu que, en vista de que s'acaben de casar i que sortiran poc de l'habitació, farà una excepció. Total, no hi ha ningú més al motel, és temporada baixa i només acostuma a venir algú el cap de setmana. Però ha de deixar la finestra oberta, eh? No, ho lamenta, allí no venen tabac, i a més ell no fuma; haurà de baixar al poble. Uns vint minuts seguint la carretera tot recte, mitja hora com a molt.

L'aigua de la dutxa surt al principi d'un color molt lleig, marronós, però quan està a punt d'anar-se'n a queixar, s'aclareix i comença a escalfar-se. Perfecte. Es treu la roba i es mira al mirall, mentre fa rodar al seu dit el modest anell al que encara no s’ha acostumat. No pot creure's que hagi fet aquella bogeria, però ara ja és la dona de l'Alfred. Quan ho expliqui a les seves amigues, segur que es moriran d'enveja! Deixa la porta de l'habitació entornada, no sap si li donaran una altra clau a l'Alfred i quan sigui a la dutxa no vol haver de sortir a obrir. A més, no passa la balda del quarto de bany, a veure si l'home ve animat i se li afegeix sota l'aigua calenta. Ara que estan casats, ja poden fer aquest tipus de coses sense haver-se d'amagar de ningú.

Espera deu minuts després de que el cotxe hagi marxat carretera enllà cap al poble. Encara du pintat al vidre del darrere el Just married, una cosa patètica que li fa tornar a venir una ràbia incontrolada. Només de pensar en haver de netejar la dutxa de la 303, es posa malalt. Està de mal humor, li sembla sentir la veu de la mare dient-li que vigili, que aquesta parella de ben segur que no pot portar res de bo. Per si de cas, agafa el seu ganivet i l'amaga sota el jersei.

Primer s'ensabona bé tot el cos, i després es relaxa sota el raig d'aigua calenta, els ulls tancats, els braços morts. Al cap d'una estona sent la porta de l'habitació que es tanca i el cruixir de les molles del llit quan algú s'hi asseu. Si que fa soroll, aquest llit, pensa ingènua. Aquesta nit se sentirà tot un concert; somriu contenta i satisfeta. A veure si l'home s'anima i entra al bany. Però no, no se sent res més. Aquest talòs és capaç de quedar-se adormit, pensa, així que decideix provocar-lo una mica. Ei, senyor Smith, voldria fer el favor de passar i ajudar a la seva senyora a ensabonar-se l'esquena? Si us plau! Sent com el llit torna a fer aquell so, i unes passes que, lentament, s'acosten a la cambra de bany. S'aturen davant la porta. Pot endevinar la silueta dels seus peus, fent ombra sota la ranura de la porta. Passen uns segons i no sent que es mogui ningú. Però l'ombra encara hi és. Senyor Smith? -diu ella sorneguera- la balda no està posada! Llavors veu, encara sota la dutxa, com el pany de la porta es comença a moure lentament i pensa que, finalment, els seus desitjos es compliran. És tan feliç! Segur que avui és el millor dia de la seva vida!