TAULETA DE NIT: Hombres Salmonela en el planeta Porno, de Yasutaka Tsutsui

La primera vegada que em van parlar d’aquest autor, no l’havia sentit anomenar mai. De fet, qui me’n parlava tampoc, i fou incapaç de repetir el seu nom de memòria. El que sí que feu, va ser dir-me el títol del llibre, un nom entre estrambòtic i desmarxat, més sarcàstic que irònic amanit amb un xic de cinisme. La qüestió és que un tipus tan anònim en el nostre entorn cultural, és molt conegut en el seu Japó natal. I no és estrany. A part de la raresa del títol que ens ocupa, en Tsutsui té més de trenta novel·les i quaranta col·leccions de contes publicats. Ha guanyat els premis més importants del seu país i moltes de les seves narracions han servit de guió per a pel·lícules manga que s’han convertit per als joves en verdaderes obres de culte. A més, l’autor afirma sense cap mena de pudor que molts dels darrers èxits de Hollywood (crec recordar que entre ells El show de Truman) són autèntics plagis de les seves històries, i ha estat nomenat pel govern francès Chevalier des Arts et des Lettres. La seva biografia es completa amb les seves facetes d’actor i de músic. I aquí, fins fa poc, res de res. No em direu que, si més no, en un món que presumeix de global en l’era de la informació, és curiós. L’any 2008, però, Ediciones Atalanta, va decidir posar al mercat aquest exemplar, en castellà, per al gaudi de tots aquells que se sentin atrets per històries com les que ens ocupen, desbordants de fantasia i comportaments individuals i col·lectius extrems, que en alguna ocasió no estan exempts d’una certa poètica romàntica (en el sentit destructiu i caòtic del romanticisme, no pas sentimental, res més lluny del sentit de les seves lletres) i d’una descarnada crítica social envers el comportament alienat de les masses, tot barrejat amb un "subtil" toc d'humor a l'estil de la mítica "humor amarillo".

En aquestes pàgines, hi trobem històries per a tots els gustos: la d’un bonsai que, posat a la capçalera del llit, provoca somnis eròtics en aquells que hi dormin, però que s’acaben barrejant amb la realitat de manera que les situacions somiades per uns, esdevenen reals per a altres, fins que tot es barreja en una única realitat, i tot amb una càrrega obscena d’obsessió sexual autodestructiva. També podem llegir la història d’un paio absolutament normal que és refusat, en demanar-li una cita, per una de les secretàries de la corporació on treballa, i aquest fet tan absolutament vulgar i quotidià esdevé, sense saber ningú perquè, titular en tots els mitjans de comunicació, que s’obsessionen amb el tipus i li fan la vida impossible; vindria a ser una mena de “príncipe del pueblo”, un Belén Esteban (puag!) sense necessitat de visitar cap plató televisiu, doncs són els mitjans els qui el persegueixen a ell. En un altre dels relats, una massa informe de gent es veu atrapada en un embús superlatiu quan es dirigeixen a la platja per estiuejar, i sense saber-ne massa la causa, acaben en una massacre dins el mar, aixafats els uns pels altres. També podem llegir la història de la persecució dels darrers fumadors per part de la societat primer, i de l’exèrcit al final del relat: només queda un fumador, i han de prendre la decisió de què fer amb ell, mentre l’apunten amb els seus fusells. O el d’una ciutat amb cert aire feminista que sura al mar sobre una gran base de boles de pachinko, fins que un petit terratrèmol trenca l’equilibri i la ciutat es comença a inclinar cap el sud-oest, cada dia una mica més, mentre les ames de casa vigilen que ningú no fugi de la ciutat. Tanca el recull la història que dona nom al llibre, una autèntica orgia imaginativa sobre un planeta on un equip de científics està investigant el perquè de l’obscenitat de tots els éssers vius, tant animals com vegetals, que l’habiten, sobretot a causa de que una planta ha aconseguit deixar embarassada a una de les doctores de l’equip.

En fi, el llibre no té rebuig i l’editor, conscient de lo poc conegut que és l’autor entre nosaltres, dedica les darreres pàgines a una entrevista amb ell, una iniciativa que em sembla lloable i exemple a seguir amb autors desconeguts en el nostre entorn, sobretot si tenen un potencial consolidat en una obra que sembla tan apassionant com estranyament absent entre nosaltres.

Espero frisós que algú em torni a comentar que ha aparegut una nova obra d’en Tsutsui traduïda. Amb això queda tot dit.