Final
En sortir de l’edifici, com si tots fóssim una mica la Ventafocs en tocar les campanades de la mitjanit, la màgia es dispersa ràpidament. Un venedor ambulant amb un cistell gegant carregat d’entrepans, esgota el seu producte en pocs minuts. Les dones elegants i els homes sobris masteguen el pa i l’embotit amb fruïció i ansietat. S'engrunen els teixits nobles i les sabates de xarol enllustrades per a l'ocasió. Apareix l’autobús de la línia 100 que, segons totes les guies de la ciutat, constitueixen una manera agradable, còmoda i econòmica de visitar els principals punts turístics de la ciutat entre Zoologischer Garten i Alexanderplatz, i allí ens barregem part de la selecta audiència del Staatsoper endiumenjada i enjoiada, amb els cridaners turistes, majoritàriament espanyols que aprofiten, com nosaltres, els dies de la Setmana Santa, bevent refrescos en llauna i carregats de bosses i motxilles.
El silenci respectuós per la música de l’òpera es converteix en una explosió d’expressions espontànies, però a les meves orelles encara ressona, i ho farà tota la nit, el so dels aplaudiments entusiasmats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada