"Vaig recordar la història. Un home gran, compositor d'anomenada, es casa amb una dona molt més jove, una ballarina que ho va haver de deixar després de trencar-se un peu. Junts, passen deu anys feliços. Llavors ell comença a tenir problemes físics (pèrdua de visió i gota, entre altres) i la seva dona es converteix en la seva infermera. Decideix que és hora d'escriure les seves memòries i comença el projecte. Cada matí, passa tres o quatre hores omplint una llibreta de gargots amb la història de la seva vida. Cada tarda, la seva dona ho passa a màquina. Al començament, escriu exactament el que troba a la pàgina, però, a mesura que avança, es va sentint cada cop més immergida en el projecte i comença a fer canvis en el text. Millora una frase de tant en tant i, a poc a poc, de forma imperceptible, descobreix que està reescrivint la història de la vida del seu marit, que la fa més vívida, més "real". Tot i que encara és capaç d'escriure, el marit no pot llegir les pàgines d'ella. L'home mor poc després d'acabar el llibre. La Lavinia posa la llibreta manuscrita a la tomba, al costat del seu marit, i envia el seu manuscrit a l'expectant editor."
Elegia per un americà
Siri Hustvedt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada