-T'agradaria fer-te un home de talent i escriure llibres, eh?
-Em sembla que m'agradaria més llegir-los, senyor -replicà Oliver.
-Què! No t'agradaria d'ésser escriptor? -digué el vell senyor.
Oliver s'ho pensà una estona i a l'últim digué que li semblava que deuria ésser molt millor ésser llibreter; a la qual cosa el vell senyor rigué de gust, i declarà que havia dit una cosa molt bona. Oliver n'estigué molt content, si bé no es podia imaginar què era.
-Bé, bé -digué el vell senyor asserenant la seva expressió, -no tinguis por! No et farem autor mentre hi hagi un ofici honrat per a ensenyar-te.
Oliver Twist
Charles Dickens
5 comentaris:
Els escriptors no són honrats???
Gran intel·ligència la de Dickens rient-se del seu propi ofici.
Molt bé, Helena i Pau, gràcies per la vostra aportació. Quan ho vaig llegir em va fer molta gràcia, però em feia por que no s'entengués bé la darrera frase. Amb els vostres comentaris veig que s'entén perfectament.
Sí, ser capaços de riure'ns de nosaltres mateixos obri la ment.
Des del meu punt de vista, la resposta a la pregunta de la sra. Bonals és no: els escriptors juguen amb els secrets robats dels altres i amb la ficció de què els secrets propis són suposadament reals.
Pel que fa al comentari del sr. Roig, em sembla una mica ingenu: Dickens, fent veure que es riu del seu ofici vol dir en realitat que es riu especialment de tota la resta.
Publica un comentari a l'entrada