COSES INÚTILS A FER (esperar la primavera)

Pujar una d’aquestes nits gelades, quan tothom ja hauria de dormir, al terrat de casa  amb una manta, una ampolla de vi car i una copa, a esperar l’arribada de la primavera brindant amb tu mateix.

Notar l’abraçada gèlida de la nit en obrir la porta del terrat, i contrarestar-la amb l’abric de la manta. Observar si a aquestes hores encara hi ha roba estesa, si s’ha gelat la goteta d’aigua de l’aixeta dels rentadors, si hi descansa algun gat petaner.

Mirar cap a baix al carrer i patir vertigen i sentir-se viu.

Asseure’s en un racó arrecerat, fer un glop de vi, i observar el cel. Tractar de comptar els estels, com feies de nen, pensant en si ens aixequen la camisa els qui diuen que veiem la llum d’estels desapareguts fa milers d’anys. Reflexionar sobre la relativitat del temps. Intentar reconèixer les diferents constel·lacions i, com sempre, fracassar. Tirar-te l’alè sobre els dits entumits, per sentir una mica d’escalfor tèbia. Notar els accidents geogràfics de la lluna, qüestionar-te si estem sols o si hi ha algú més allà a fóra, el perquè fa dècades que no s’hi viatja més que en la imaginació i en els llibres de Tintín o de Jules Verne. O en les pel·lícules de Meliès i aquella de Kubrick, al principi; bé, al principi no, abans hi ha l’escena dels micos i el monòlit. Plantejar-te si els qui diuen que mai no s’hi ha arribat, al satèl·lit, no tenen raó.

Acariciar aquesta soledat espessa de la nit.

Guaitar els terrats veïns, a veure si hi ha algú més amb mantes i copes de vi. Plorar sense motiu i atribuir-ho a la preabstèmia primaveral. Comprovar que no plou malgrat els esforços de l’home del temps a la tele. Sentir l’olor fresca de la nit barrejada amb el baf de patata i bajoca del veí del vuitè, que sempre va a dormir molt tard. Oir al lluny la sirena estressada d’una ambulància, i un gos que borda a les tenebres, i la tele a tot drap d’algun pis anònim.

Tornar a baixar a casa i agrair el caliu de la calefacció. Deixar de preocupar-te per quant pujarà la factura del gas i posar les mans congelades directament sobre el radiador, fins que cremin i no les puguis mantenir més allí. Gaudir de l’estranya sensació de tenir les mans bullint i els peus glaçats.

Fer un acte de fe creient en que la primavera realment ha arribat, sense fer soroll, sense escarafalls, sense fer-se notar gens. Perquè si ho diu El Corte Inglés, per alguna cosa serà.

Abans de gitar-te, tornar a fer un glop d’aquella ampolla de vi car. O fins i tot, fer-ne un parell.