Perquè jo sóc un negre, no un negre de raça, sinó de professió. És a dir, faig els discursos dels polítics, dels empresaris, fins i tot dels catedràtics; escric articles que després firmen els famosos, novel·les i contes i també guions, de vegades sencers, de vegades només escenes amb les quals, segons sembla, el guionista o el novel·lista no hi tenen facilitat. Però també faig informes per a empreses, és a dir, informes que tracten de productes químics, de construccions o de possibles fusions de companyies i empreses. Escric sobre qualsevol cosa, sobre tot el que em demanen, no he de fer res més que agafar la informació que em donen, buscar una mica més per internet o en alguna administració o ministeri i posar-me a treballar. Entrego els informes als meus clients i els meus clients, al seu torn, els lliuren a les empreses o als bancs que els han encarregat i que els paguen a preu d’or, no sé gaire per què, perquè en la majoria dels casos no tenen ni cap ni peus i ells mateixos són els que em diuen: “Tant se val! Això no hi llegeix ningú. Ja està bé així”.
Obsessió
Vent armat
Rosa Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada