EL CATALÀ ES MOR

- Escolti’m, vostè que ve de la capital, he sentit a dir a la ràdio que això del català s’acaba, que s’està morint irreversiblement...

- Bé, això diuen, jo no ho sé pas

- I com ens ho farem, llavors?

- No l’entenc. Com ens farem el què?

- És a dir, el que vull saber és si falta molt per que es mori, o si encara aguantarà una temporadeta.

- Home, no ho sé pas, això, jo. Fet i fet, no crec que ho sàpiga ningú.

- Miri, jo és que li venc els ous de les meves gallines al Valentí, el carnisser, que el coneix, potser? Ai, no, que vostè ha dit que venia de la capital. I és clar, fem els tractes en català, nosaltres, sap? És que si no jo no m’aclareixo. Però és evident que quan una cosa traspassa, es mor, i quan és morta ja no serveix per res, oi que m’entén? Només cal colgar-la i passar full. Així, doncs, quan el català es mori, com haurem de fer els tractes, amb en Valentí? Fent signes amb les mans? Jo és que no sóc massa llest, sap? I el Valentí tots sabem com és, bé, vostè no, que ve de la capital, però aquí si que ens coneixem tots, eh? i em fa por que no m’enredi, oi que m’entén?

-Bah, no n’hi haurà per tant...

-I de què s’està morint, el català, si es pot saber? La Coquina, la gallina més ponedora que hagi tingut mai, es va morir d’unes febres, sap? Que ja és estrany que una gallina es mori de febres... però el senyor Roc, el veterinari, que al cel sigui, li va diagnosticar les febres i ja no es va poder recuperar. Que el coneixia, vostè, al senyor Roc? Ah, no, que hem quedat que vostè venia de la capital. Era molt bon home... i tenia una mà per als animals!! Es que es veu que tenia estudis, sap?

-I també va morir de febres?

-El senyor Roc? I ca! Es va estimbar amb el cotxe pel barranc, una nit de pluja. Per això no va poder curar a la Coquina... això fou abans que arreglessin la carretera, que ara està molt bé, però llavors... vostè se’n recorda, de com estava la carretera abans? Bé, per ser sincers, jo tampoc... es que no tinc gaire memòria, jo, sap? Així, quina llengua em recomana parlar, vostè que ve de la capital, quan es mori el català? Perquè potser podria començar a practicar... tot i que vostè creu que ens posarem d’acord, els del poble, en escollir una llengua? Perquè mira que si a cadascú li dona per escollir una de diferent, això serà un galimaties. A veure si passarà com allò que predica el mossèn de la Bíblia, allò dels animals que pugen a una barca de Babel i comença a ploure, oi? Com era allò... no sé què d’en Moisés, em sembla. Potser si el senyor Roc fos viu sabria com curar-lo, el català, oi? Posant-li un cataplasma o una injecció d’aquelles de cavall... en fi, que hi farem, ja se’ns acudirà una cosa o una altra.