-Hauries de llegir l’obra de la Portia – diu quan deixo el plat a taula.
-M’agradaria – dic, i és veritat, la llegiria encara que només fos per descobrir si és tan desagradable sobre el paper com ho és en carn i ossos. Els escriptors solen ser sorprenents en aquesta qüestió, i és possible que la Portia tingui un ego més generós que surt quan està en companyia de gent que viu dins del seu cap.
(...)
Havent sopat, en Gene i jo hem sortit de nou al porxo, abans d’anar-nos-en a dormir. La Portia ja se n’havia anat a dalt.
-Ara estarà tota la nit escrivint – ha dit en Gene.
-¿De veritat? – m’ha sorprès –. No sembla que estigui de gaire bon humor.
-La seva ràbia és una font – ha dit – que jo li he ensenyat a aprofitar.
La filla de la puta i altres contes
Verí
Richard Russo
1 comentari:
Bona tria, Sebastià!
Publica un comentari a l'entrada