El Tribunal Constitucional volia que tinguéssim una relació més normal, i que visquéssim en un país normal, amb una regió normal.
El Tribunal Constitucional insistia en què busquéssim un Estatut més normal, amb uns articles normals, amb institucions normals, i amb un President normal.
Volia que parléssim una llengua normal.
Volia que escoltéssim música flamenca normal.
Volia que veiéssim pel·lícules doblades normals.
Volia que llegíssim llibres traduïts normals, que tinguéssim uns partits polítics normals, que votéssim normal.
Es moria per unes consultes populars normals, que parlessin de coses normals, que féssim coses normals, en un ambient polític normal.
Volia que celebréssim corridas de toros normals, que tinguéssim una Feria de Abril normal.
Des de Catalunya no entenem què va passar.
Des del primer dia ho vam deixar tot molt clar.
La pròxima vegada, en lloc d’Estatut, haurem de buscar un camí... més normal.
Per si algú no sap de què va, o s'ho mira des de fora de Catalunya, aquí teniu l'anunci original (una mica de publicitat a canvi de la idea):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada