dijous, 11 de febrer del 2010

HOMENATGE A CORTÁZAR



Instruccions per baixar una escala

Per seguir aquestes instruccions és necessari disposar de dos elements: unes escales i dues extremitats inferiors anomenades vulgarment peus. En quant a aquestes, cal remarcar que, a més de tenir-ne dos, han d'estar plenament operatives, de manera que si el número de peus de què es disposa és inferior o no disposen d'un rendiment mínimament acceptable, no és recomanable seguir aquestes instruccions; ans al contrari, si el número de peus de què es disposa és superior a dos, possiblement s'ha detectat una anomalia física, psíquica o ambdues, que haurà de ser consultada amb el seu farmacèutic.

L'altre element és l'escala. Normalment, aquests elements disposen d'un disseny molt tècnic i precís, de tal manera que permeten, en una sola intervenció arquitectònica, un ús tant en sentit ascendent com descendent. És important tenir clars aquests conceptes per tal de saber si el nostre desplaçament es realitzarà cap amunt o cap avall. En el nostre cas, intentar un desplaçament descendent cap amunt, a part de dificultar l'assoliment del nostre objectiu, ens podria produir uns trastorns de difícil cura i amb possibles seqüeles que arrossegaríem la resta de la nostra vida, potser més i tot.

L'avantatge més gran amb què comptem per al sentit descendent és la concurrència amb la força de la gravetat, que contribuirà a reduir l'esforç físic al llarg de tot el procés de baixada. Ara bé, el desavantatge més gran és també la força de la gravetat, que ens empenyarà irremissiblement cap a l'atractiu del buit espacial com si es tractés d'un cant de sirenes, havent-nos-hi de resistir numantinament per tal de mantenir un cert equilibri.

Les varietats a l'hora de baixar són infinitament més amplies que a l'hora de pujar. Pensem en la possibilitat de baixar les escales rodolant, o lliscant per sobre del passamà de la barana, per posar dos breus exemples, cosa que es converteix en gairebé impossible en el cas de voler ascendir, tot i provar-ho a les mateixes escales i mantenint unes condicions idèntiques de temperatura, pressió atmosfèrica i humitat relativa.

Acceptades aquestes premisses, ja estem en disposició d'abordar la baixada de l'escala pròpiament dita. Una darrera advertència: es recomana començar amb escales de nivell principiant, d'una alçada no excessiva i de trams rectes i constants. Amb un breu entrenament, però, ens podrem atrevir amb tot tipus d'escales sense por a fracassar en l'intent.

Ens situem, doncs, el més a prop possible de l'escala. Aixequem l'extremitat inferior dreta, vulgarment anomenada peu, i l'avancem en l'espai fins superar el límit del replà i situar-la a l'alçada del primer esglaó. El desafiament final està plantejat. Només ens cal prendre la decisió. Sentim la sensació de buit sota la nostra extremitat inferior dreta o peu, una sensació intensa i trepidant. Respirem profundament sense perdre la concentració. Esgotem les nostres reserves d'adrenalina, provoquem un lleu balanceig o efecte pèndol i desplacem breument el peu cap avall, fins que reposi en el citat primer esglaó. Missió complerta, acabem de viure una de les emocions més intenses que mai haguem viscut, una experiència salvatge que ens ha alliberat de tota la tensió del moment. Ara, només cal aixecar l'extremitat inferior esquerra o peu, i fer-la reposar sobre el mateix estrep. En sessions més avançades, inclús ens podrem atrevir a desplaçar-lo fins el següent graó, sense necessitat de dipositar les dues extremitats inferiors anomenades vulgarment peus en el mateix nivell de l'escala. Cal tenir en compte que aquesta operació també es pot realitzar a l'inrevés, invertint l'ordre dels peus. Finalment, anirem repetint l'operació fins haver superat la totalitat dels trams, de manera que ens trobem que la direcció descendent ha finalitzat i ens veiem obligats a desplaçar les extremitats inferiors, vulgarment anomenades peus, a nivell pla.

Un cop superada la situació, només és necessari remarcar que aquesta és una activitat molt estesa en diferents cultures i àrees geogràfiques, podent-se practicar tant en ambients rústics com en urbans, en sessions d'interior o a l'aire lliure, havent-hi inclús qui la practica diferents vegades cada dia sense que això comporti cap risc per a la seva salut ni per a la seva integritat física.

Sebastià Martori