HIVERN CÍCLIC

Naixem i morim, i mentre aquestes coses succeeixen, neixen i moren altres persones, algunes les coneixem o les coneixerem, d’altres, la immensa majoria, no.

Avui fa exactament un mes s’esdevenia el Dia Internacional de la Ressaca, punt de decadència de les festes nadalenques; passats aquest trenta i pocs dies, semblen ja oblidats els torrons, les nadales i el caga tió. La rutina s’ha tornat a instal·lar a les nostres vides, les nenes tornen a anar regularment a escola (i a la consulta de la pediatra, per descomptat) i els carrers han perdut les garlandes amb llumetes de colors de baix consum. Les rebaixes es fusionen amb el final de la temuda cuesta de enero, el Fèlix Millet ha perdut protagonisme mediàtic a favor del cementiri nuclear d’Ascó i de la investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, fets que aviat caducaran i donaran peu a noves noticies , igual de sorprenents i indignants, igual de negatives; els bons propòsits que ens havíem fet per a l’any nou ja descansen dins el bagul dels records criant pols; alguns, la majoria, esperant ser recuperats de cara al proper any.

Segueix fent fred, és clar, som al febrer, un febrer acabat d’estrenar, i ja se sap que “Sol matar més el febrer que el carnisser”, i després de l’hivern vindrà la primavera, a la que substituirà successivament l’estiu, la tardor i, novament, l’hivern.

I en aquesta reflexió sobre els cicles i l’hivern, en un trist dilluns en què els cinemes tanquen les portes al català, m’ha vingut al cap una cita de Atrapat en el temps (Groundhog Day) que naturalment els hi dedico als empresaris cagabandurries: “els hi donaré un pronòstic per a l’hivern: serà fred, fosc i durarà... la resta de la seva vida”.

Ens llevem al matí, esmorzem, dinem i sopem, i ens tornem a colgar al llit. Naixem i morim.