Doncs sí, resulta que ja som a la tardor; ves, tanta mandra que feia, i, en pic ens hi hem posat, això ha estat un no res! Dit i fet, malgrat que sembli un deslluït eslògan electoral. Enguany, però, cal felicitar efusivament als organitzadors del canvi estacional, molt criticats darrerament, sobretot per l’entrada tan precipitada que feren de l’estiu. I és que ara, han sabut combinar la novetat de la mudança amb un continuisme gens trencador. Han ficat al morter quatre gotes de pluja ben espectacular, un pessic de vent violent, un grapat de baixades de temperatures més o menys escalonades, i au, una de tardor acabada de sortir del forn!
Així que, amb la transició tan mil·limetrada d’aquest any, tot i que seguim vestint de màniga curta, no podem evitar d’anar amb el paraigua sota el braç. Inclús aquells que matinen més i que caminen fins als seus llocs de treball, han rescatat del fons dels seus armaris la rebequeta o el jersei aquell tan finet, el que al migdia i curosament plegat, es pot amagar a qualsevol bossa o petita motxilla. També han caigut quatre fulles, tot un clàssic de l’entrada de la tardor, però ho han fet amb discreció, ben repartides, un parell per aquí, una altra per allà... tot plegat per tal d’anar preparant l’ambient, que temps hi haurà per anar-les escampant ben escampadetes, fins que arribin a empipar.
Aquesta muda tan ben mudada no ha suposat revolucionar a correcuita els altells dels guarda-robes a la recerca de la roba d’abric perduda; aquesta tasca, doncs, la podem planificar els propers caps de setmana, si els actes de les festes majors i les fires més tardanes ens ho permeten. I després, ja ben abrigats, podrem anar a passejar per muntanyes de colors vermells i ocres, no per efecte de la radiació emesa pel futur magatzem nuclear, sinó seguint el cicle natural que encara es pot gaudir als nostres boscos, tot buscant bolets i castanyes, olives i raïm, tot i que sovint l’únic que trobarem seran al·lèrgies i constipats. Des de dalt de la muntanya podrem mirar el mar i pensar amb nostàlgia en els dies de platja i xiringuito, d’olor d’aftersun dels guiris i de gamba a l’ajillo dels autòctons... snif!
En fi, que hi farem! De totes maneres, i mentre no es demostri el contrari, reitero les meves felicitacions (si estiguèssim davant un públic, demanaria un fort aplaudiment) als responsables de la gala d’inici de la tardor, per la seva sensibilitat i elegància. Chapeau!!
