Amb l’arribada del mes d’agost, baixem la persianeta del rebost, no sigui que amb les calors se’ns faci malbé el gènero; ja tenim tots els mobles tapats amb llenços blancs, per tal que no agafin pols, i els finestrons ajustats per mantenir una penombra frescosa mentre fora engalanen els carrers i les places amb cartells, pancartes i banderoles de colors per començar a celebrar les festes majors tan típiques d’aquestes dates, fent els actes festius, fins i tot el de l’indret més petit, el més lluïts possibles. Així, anirem tancant l’aixeta de pas de l’aigua i del gas mentre ens passen pel davant els seguicis festius a toc de gralla i timbal, col·locarem les plantes fora de la llum solar directa i sobre recipients curulls d’aigua fresca, sucumbint a les olors penetrants del sofregit de les menjades de germanor i de l’aftersun dels turistes ocasionals que passegen amb plànols i guies per l’empedrat del nostre carrer.
Després de donar-li la clau a la veïna per que agafi el correu i regui les plantes, i dur el periquito i el hamster a ca els sogres per que en tinguin cura, ens disposem a anar al ball de la festa i a fer “oooohs” exagerats davant l’explosió de colors del castell de focs, vestits amb calça curta i espardenyes.
No, no marxarem a cap destí exòtic d’aquests que ara semblen imprescindibles per gaudir d’unes bones vacances, ni ens discutirem en la clàssica dicotomia de mar o muntanya; ens quedarem a casa, gaudint de l’experiència de pau que provoca la fugida de tothom de la ciutat, d’uns dies de descans on els horaris i els costums es relaxen.
Perquè a vegades, la festa que busques és tant a prop que costa de veure... I si no, que els hi diguin a la gent de Picamoixons, que de l'espontaneitat i el divertiment en fan videos genials, sense necessitat de grans pressupostos ni de fer lluïr velers ni paissatges dalinians de la Costa Brava, només PICAMOIXONENCAMENT. Genial!! (i consti que no els conec de res, per desgràcia meva!)
Obrirem de nou al setembre, en l'horari habitual. Mentrestant, gaudiu de l'estiu!
