-Disculpi’m, que vaig bé per anar al carrer Major?
-Sí.
-Sí? Llavors si segueixo tot recte...
-Ui, llavors la cosa ja no aniria tan bé.
-I si agafo aquest carrer de la dreta?
-No, no pas.
-Doncs no ho entenc.
-El què?
-Cap a on he d’anar...
-Sempre s’han de prendre decisions. La vida és complicada.
-Quina vida?
-No ho sé. Quantes vides té, vostè?
-Ara per ara només una.
-Ja m’ho imaginava.
-S’ho imaginava?
-Sí. Es troba dins la mitjana.
-Aritmètica?
-No, gràcies, ho estic deixant. Amb una mica d’aigua ja
faria...
-Fresca?
-Més aviat caloreta. Com que estem a l’estiu...
-Pensava que estàvem a la Plaça de l’Ajuntament.
-Doncs jo pensava que si em toqués la loteria...
-Ah, la loteria! Ja ho va dir el filòsof.
-Què va dir el filòsof?
-Que la vida és una tómbola.
-Molt profund.
-Sí.
-Així doncs, per anar al carrer Major?
-Segueix anant bé.
-I no em podria indicar com anar-hi?
-Sí, sí que podria. No veig per què no hauria de poder...
-Té tota la raó. A mi tampoc no se m’acut cap raó per la
qual no hauria de poder...
-Poder és voler.
-No seria a l’inrevés?
-Provem-ho: Relov sé redop.
-No sona gaire bé.
-No, gens bé.
-En fi, moltes gràcies de totes maneres.
-Sér ed. Vull dir, de rés.
2 comentaris:
"Relov sé redop." moment àlgid de la conversa xD
Molt bo.
Publica un comentari a l'entrada