PROPÒSITS PER A L'ANY NOU

                                  

Tornar a fumar dos paquets al dia, i notar com s’encartonen els conductes respiratoris a cada nova calada. Guanyar pes. Augmentar els nivells de colesterol fins a ser digne d’entrar al llibre dels records, culpant a la beata dieta mediterrània. Sentir com esbufego pesadament en pujar les escales, ofegat, i prendre la sàvia decisió de rendir-me a la suau comoditat de l’ascensor. Agafar el cotxe fins i tot per anar a pixar. Tocar-li el paner a les amigues de la dona, només per a què s’escandalitzin, i comenta’ls-hi, com qui no vol la cosa, que d’on han tret aquelles arrugues tan lletges de la cara. Fer cas al dentista de cada deu que no creu que mastegar xiclets sense sucre ajudi a prevenir les càries. Recuperar els greixos del menjar ràpid i el sabor plastificat uniforme dels plats precuinats. Assaborir de nou la mitja dotzena de cafès diaris, tot abandonant l’aventura de la sacarina per recuperar la seguretat del sucre. Sucre blanc, per descomptat. Perquè també em convertiré en racista, xenòfob i, fins i tot, monàrquic.

Enviar a prendre pel sac, per fi, a la sogra, substituint l’asèptica paraula sac pel mot cul, més directe i escatològic. Mirar Telecinco. Tornar a fer servir varies vegades els profilàctics, per estalviar. Anar a dormir cada dia a les tantes, i arribar per costum tard a la feina, sense afaitar. Demanar al meu cap una disminució de sou. Deixar de saludar els veïns. Comentar-li a l’inútil d’en Marsans, de Comptabilitat, això, que és un inútil. Gratar-me els daixonses cada cop que em vingui de gust, sense dissimular. Tocar-li el paner als amics de la dona, només per a què s’escandalitzin, i afirmar contundentment que la seva incipient alopècia ha perdut la categoria d’incipient. Orinar al carrer, quan en tingui ganes, sense esperar a arribar a casa o a la feina, tot mirant de fer punteria en algun objectiu llunyà. Posar la música a tot drap, fins que es distorsioni. Fer dissabte els dimecres, o els dijous. Desendreçar els llibres i dir que llegeixo els best sellers que ningú no llegeix. Odiar la poesia. Seguir els serials televisius i els reallity shows. No recollir les caques del gos que no tinc. Fer servir expressions com best seller i reallity show. Escopir a les papereres. Cridar als hospitals. Aparcar en zones reservades a disminuïts.

Votar al PP.

Esperar que, com cada any, cap dels propòsits d’Any Nou no es facin realitat. I, per variar, alegrar-te'n.