L'HORA DE LA VERITAT

Era una tarda d’aquelles a mig camí entre l’hora de dinar i la de sopar, en que no feia ni fred ni calor. En Johnny Apple caminava per la cinquena avinguda de Bonavista, quan fou hàbilment interceptat per l’Iban Banana que feia cara d’apurat.

-Johnny, sort que et trobo, m’has d’ajudar!

-Iban, quant de temps! – l’alegria d’en Johnny era sincera.

-Deixa’t de collonades, el temps és or.

-Si, però no és or tot el que llueix. Per tant, el temps no és tot el que llueix...

-Eh?

-Si, home; o a l’inrevés, no tot el que llueix és temps... – en Johnny es quedà pensatiu, repassant mentalment el paral·lelisme invers dels seus sil·logismes.

-Bé... si, suposo que si. – l’Iban s’havia quedat descol·locat - Escolta’m, que tens hora?.

-Oh, i tant! La guardo dins el rellotge.

-Ja... – l’Iban s’estava impacientant - I que em podries dir quina hora és?

-Oh, això ja no. Es que no sé llegir l’hora – s’excusà en Johnny.

-Però... com no has de saber llegir l’hora? –s’havia quedat ben sorprès.

-Bé, si que en sé. Però no en el rellotge que porto.

-A veure, ensenya’m el teu rellotge... – li ensenyà – pe... però, què és això? Aquest rellotge no funciona!!

-Si, si que funciona. Escolta: tic-tac, tic-tac, tic-tac...

-Però... si no té agulles!

-Però funciona!! No hi ha cançons que els hi demanen als rellotges que no marquin les hores? Doncs aquí ho tens, a aquest mai no li demanaran aquestes bajanades. A més, com que no sé llegir l’hora, per a què carai vull les agulles?

-Has dit que no la sabies llegir en aquest rellotge!

-I és clar, com que no és digital... A més, insisteixo, el rellotge funciona perfectament.

-Home, no hi estic pas d’acord! La funció d’un rellotge és marcar l’hora. Si no la marca, no compleix la seva funció, i si no compleix la seva funció, és que no funciona.

-No, això no és correcte! Si no compleix la seva funció, és que no és funcional. Però espatllat no ho està pas.

-Tant se val, digues-li com vulguis, el cas és el mateix: si no es pot saber l’hora, és com si no funcionés. I si no funciona, no serveix per a res.

-Però funciona!! El seu cor batega, té vida pròpia! I em fa companyia amb el seu tic-tac infinit... tampoc no tenen una utilitat pràctica els canaris dins una gàbia o els gats endormiscats en la falda de les iaies, però fan companyia... això diuen, almenys. A mi em fa companyia aquest tic-tac que no calla mai. Em dona escalfor. El que li passa al rellotge és que té un defecte: és extremadament tímid i, per tant, incapaç d’expressar-se. El rellotge sí que té hora, però no la pot exterioritzar.

-Ergo no funciona bé.

-Home, bé potser no, però funciona. Només que pateix un petit defecte estructural. Però no per això el discriminarem, oi? Hem d’aprendre a acceptar les diferències dels demés per poder construir des de dins d’aquesta societat cruel un món més just, un futur on tothom...

-Em... ho sento, me n’he d’anar – el va tallar l’Iban - Faig tard.

-Com has de fer tard si no saps l’hora!

-Ja, però el temps no s’atura i segueix sent or.

-Malgrat tot, també segueix no sent or tot el que llueix! A més, diuen que si la merda fos or...

-Au, au, Johnny, ja ens veurem. Adéu-siau!

-Bé, doncs, fins la propera!