APUNTS D'ESTIU

Núvols blancs i innocents, préssecs madurs, xafogor insistent; cigales cantores, brunzit d’abelles, al vespre, que es confon amb el de l’aparell d’aire condicionat dels veïns. Mandra, letargia, sol del dimoni, sol sec, set seca, suor de mel. Para-sols de colors, arena cremada i que crema. Una avioneta amb una pancarta publicitària. Figues i ametlles. Ombra fresca, aigua ombrívola on banyar-se assedegat, submergir-se i sentir com els sons es transformen; migdia de desert, cervesa gelada, gola resseca. Paella marinera per a quatre, al xiringuito, a les dues. Melons i síndries, mosquits tigre. L’anticicló majestàtic que, estàtic, riu des d’allà dalt. Fotos mogudes, a contrallum. Gelats de xocolata i nata que es fonen a l’instant.

Esbandir la roba de la platja omplint la pica de sorra fina. La remor de les onades, sempre igual i diferent. La pell lluent sucada de cremes protectores. L’aroma del raïm madurant, llegir a l’ombra de la parra. El soroll d’una moto que entra per la finestra oberta de bat a bat a l’hora feixuga de la migdiada, el tacte fi dels llençols de lli, la persiana abaixada per enganyar els sentits, els porticons ajustats, les mosques punyeteres. Un llangardaix sobre la paret blanca immaculada del pati, el so d’una font que no para de rajar. Turistes amb la seva pinta de turistes. Vi de la casa amb gasosa. Una excursió en bicicleta. Anuncis de cervesa i de gaspatxo. Ulleres de sol. Ulleres de lluna. Una cançó lleugera que viatja de plaça en plaça, quan s’engalanen de festa major. Llums i banderoles de colors, castells de focs i els oooh de la gent que bada, despreocupada. Un mojito. Una platja amb dos mars. La brisa del vespre, els no es mou ni una fulla, la gespa humida quan callen els aspersors. Cinema a l’aire lliure, pantalons curts, banyadors estampats, xancletes que fan xap xap al caminar. Perfum de sardines a la brasa. Conduir un cotxe llogat i sentir-s’hi estrany.

Fer maletes, desfer maletes. Tornar a fer maletes.

Regressar a casa. Tornar a ser un mateix.