[...]
...la meva breu celebritat potser explicava la presència de la germana Ursula a la classe aquell primer vespre gelat del semestre de tardor, si bé ella no en va fer cap mostra, d’això, ni de reconeixe’m com a veí seu.
No, la germana Ursula semblava aliena no només a mi sinó a tot el protocol departamental i universitari. Quan va ser informada que la petició dels alumnes per fer el curs avançat d’escriptura de ficció es feia presentant una proposta manuscrita el semestre anterior, i que els requisits previs eren haver fet els cursos de principiants i intermedis, la germana Ursula no va qüestionar ni l’existència ni l’encert d’aquests tràmits. Tampoc no va recollir les seves coses per marxar, cosa que em va deixar en una situació curiosa. [...]
Després de classe, però, sí que li vaig explicar que seria molt poc professional per part meva deixar-la quedar al taller avançat de ficció. Fet i fet, ella va admetre amb total llibertat que mai no havia intentat escriure cap relat, cosa que, vaig explicar, la deixava en una situació de desavantatge extrem. El meu error va ser no deixar-ho aquí. El cas és que vaig continuar.
- En aquesta classe expliquem històries, germana. Som tots una colla de mentiders, aquí. L’única finalitat d’aquesta empresa és aconseguir l’habilitat d’inventar-se coses, de substituir la nostra pròpia veritat per “la” veritat. De fet, en aquesta classe ens estimem més una mentida ben explicada – vaig concloure, convençut que allò la dissuadiria.
Em va acariciar la mà, com s’acaricia la mà d’una criatura.
- No s’amoïni – em va dir, mentre es posava bé la toca per tornar a casa - . Tota la meva vida ha estat una mentida."
La filla de la puta i altres contes
La filla de la puta
Richard Russo
2 comentaris:
Paf! a reflexionar.
Molt bo aquest retrat dels que fan tallers i van a la seva bola.
Publica un comentari a l'entrada