L’escàndol, com diria aquell de les nits radiofòniques de fa algunes dècades, està servit en el món del futbol. I es que s’ha descobert l’enorme engany esdevingut al darrer Mundial de Fútbol de Sudàfrica: la selecció espanyola ha guanyat per que no ha tingut cap mena de rival, sempre ha jugat contra sí mateixa. Bé, en honor a la veritat, no sempre, hi ha hagut una excepció: el primer partit contra Suïssa, amb victòria helvètica, ha estat l’únic partit de debò jugat contra un rival extern. La resta, tongo i més tongo.
Els següents partits fòren contra les seleccions espanyoles d’Honduras i Chile. Recordem que aquests territoris, tal i com proclamava l’art. 1 de la Constitució espanyola de 1812, considerada la primera constitució d’Espanya, formen part de la indissoluble unitat de la Nació espanyola decretada pel nostre “estimat” Tribunal Constitucional: "La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios". Evidentment, l'altre hemisferi es refereix a les colònies americanes, on encara consideren a Espanya com "la madre patria" (fins i tot a Xile a la seva selecció també l'anomenen "la Roja"). Donada la indissolubilitat, això encara és vigent, no s'ha pogut dissoldre de cap de les maneres.
Després li va seguir la selecció espanyola de Portugal (cal recordar la famosa “unidad peninsular y religiosa, y posterior expansión territorial” dels Reyes Católicos?). Per tant, si Portugal va formar part de la Nación Española, i donada la seva indissolubilitat, Espanya novament va jugar contra sí mateixa, del que es dedueix un nou capítol de tongo al Mundial.
L’enfrontament contra la selecció espanyola del Paraguay queda reflexada també com a part de la indissoluble unitat de la Nació espanyola amb el que s’ha comentat per a les seleccions espanyoles de l'altre hemisferi, Hondures i Xile.
Van jugar també contra la selecció espanyola d’Alemanya (coneixeu un tal Carlos I de Espanya i V d’Alemanya? No, no era un conyac. Indissoluble tongo, afirmo novament)
Finalment, el partit contra la selecció espanyola d’Holanda (i lo de poner una pica en Flandes?) evidentment, un nou capítol d’indissolubilitat.
Així que, amb la sentència del nostre “apreciat” Tribunal Constitucional a la mà, el títol aconseguit diumenge passat ha de ser reinterpretat, retallat i declarat, possiblement, anticonstitucional.
Bé, he de confessar que, en el fons, estic deprimit: no he estat capaç de citar la indissoluble unitat de la Nació Espanyola més vegades que a la sentència de l’estatut, per molt que ho he intentat a base de dir ximpleries. Per què després diguin que ser magistrat de l'alta instància no té mèrit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada