Feia temps que em rondava pel cap el fet d’encetar un bloc, sense cap ànim de res més que el plaer de picar tecles i ordenar, en certa manera, les converses interiors que mantenen la intel·ligència amb la inconsciència, el sentit comú amb la improvisació, o la clàssica entre raó i sentimentalisme.
I vet aquí que a més de les primeres obstruccions tecnològiques, he anat a topar amb les barreres psicològiques que imposa el fet de batejar alguna cosa amb un nom: lluny de voler posar-li a la criatura alguna cosa asèptica i correcta del tipus “el bloc de X”, buscava un nom que fos títol, una marca reconeixible que, a més, pogués arribar a ser reconeguda. La meva primera voluntat era fer una petita investigació sobre el tema, però, ja se sap, les obligacions diàries diluïdes en una certa dosi de mandra, m’han fet arribar a creure que no calia, que la creativitat ha de ser més espontània.
Així, he acabat barrejant els conceptes de “rebost”, com a espai destinat a guardar aliments, i que cadascú si vol, faci un exercici de reflexió sobre què és el que l’alimenta, i “profà”, en el sentit de persona que no té cap coneixement d’una determinada matèria, però que li és lícit de mostrar-ne la seva opinió.
Algú trobarà algun dia aquest missatge en una estranya llengua morta, i, tot mirant de desxifrar-lo, acabarà descobrint aquest seguit de justificacions innecessàries; i com aquelles primeres pedres de les grans obres arquitectòniques, que amaguen en les seves entranyes càpsules del temps amb objectes de l’època en la qual es van soterrar, i que sempre desperten, si no admiració, si almenys curiositat, aquesta primera pedra no vol més que edificar un petit món interior bastit de tot allò que pugui despertar la meva curiositat, mirant també de despertar la vostra. Així doncs, benvinguts, passeu, i sentint-vos com a casa vostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada