divendres, 30 d’abril de 2010

THE SANT JORDI'S RESSACA


Gairebé sempre que llegeixo alguna obra que és un fenòmen editorial (no cal que en citi cap, tothom en tindrà algun al cap) o que ve avalada per algun dels grans premis del pais (aquí la llista seria inacabable) em decep profundament. I tot i que en principi pensava que era un problema d'expectatives, he acabat creient que és el model de novel·la guanyadora, segons les males llengües escrita per encàrrec, tallada per patrons similars que inclouen uns valors correctes dels personatges, si més no dels protagonistes, una acció asèptica i insípida i un llenguatge simple i planer, a vegades amanides amb un esquer argumental que després no acaba de quallar.

I des de la meva més absoluta ignorància de l'ecosistema editorial, se m'ocurreixen dues possibles causes per a aquesta mediocritat literària: o bé s'han acabat els grans escriptors i les idees més o menys brillants (tot i que, com diu el famós guionista Doc Comparato, totes les històries ja han estat explicades, només canvia la manera com les expliquem), o bé és un resultat buscat expressament per les grans editorials per tal de rendibilitzar un producte que satura el mercat, una simple operació de marketing, mirant d'arribar al màxim número de consumidors potencials.

Possiblement, la realitat s'amagui en una teoria eclèctica a mig camí entre les dues exposades i esquitxades de moltes petites causes i raons a afegir.

Això no treu, però, aquest sentiment intermitent de decepció en la seva lectura.

Per cert, a la foto que encapçala aquestes línies, jo sóc el primer per la dreta, per si la voleu penjar a la paret i jugar a tirar-me dards.