BLANCA

Avui, aquesta matinada, has obert els ulls a la vida; has canviat definitivament, sense saber-ho, l’existència d’aquells que t’hauran d’acompanyar al llarg dels teus primers anys. Ara, com el teu nom, ets un mantell de neu verge, un núvol d’estiu, un full immens en blanc sobre el qual hi gargotejarem apunts, records, imatges, experiències... tens una dura tasca per endavant, ho has d’aprendre tot, absolutament tot per, amb el pas del temps, anar-te individualitzant, fer-te personeta fins que puguis arribar a assumir graus d’independència que et portin a ser autònoma en aquesta vida d’alegries i patiments. Però ara mateix és tan difícil imaginar-ho... et veiem amb les teves parpelles closes i posat de reflexió, dolçament escabellada, mentre els teus ditets, fràgils i arrugats, de pell rosada, delicada, s’obren i es tanquen com volent agafar el teu destí invisible.

Però has de saber que malgrat que fins avui no hagis obert els ulls, has estat molt present entre nosaltres, la teva gent, des de fa mesos: la Júlia i la Sara no han parat d’anomenar-te, pendents de tenir una nova cosineta i de saber-ho tot de tu, i especialment la Sara, ja que per a ella marques la fi de la seva època de bebè, ara ja no és la petita de les cosines, el simple fet d’haver nascut tu l’ha impulsat fins a esdevenir una nena gran. Ara, com et passarà a tu, com ens ha anat passant -i ens seguirà passant- a tots a la vida, ella ha d’assumir un nou rol, que es completarà quan, a partir de setembre, comenci l’escola dels nens grans, com diu ella, i abandoni la llar d'infants.

Per als avis ets la cinquena néta, una efemèride potser poc espectacular –repetir per cinquena vegada no és una gran referència-, però ets la petita, i la filla del fill petit: t’enduràs tots els afalacs i totes les atencions, el fet de ser la cinquena no treu que ets la darrera i, per tant, la protagonista absoluta a partir d’ara, relegant a la resta a un segon pla (compte, no menystingudes, sinó amb un reconeixement a la seva petita autonomia).

Per als teus pares, filtrat des de la meva experiència com a pare, et puc explicar que fins ara les seves vides han estat insignificants i que tu les has omplert de contingut, que el seu motiu ara per viure és el de cuidar-te, defensar-te i ensenyar-te, mentre tu, que ho tens tot per aprendre, els hi ensenyaràs sentiments i instints que tenien adormits a dins seu.

Així doncs, senyores i senyors del món mundial, els hi presento a la Blanca. Sigues benvinguda entre nosaltres!