divendres, 9 d’abril de 2010

UNA NIT A L'ÒPERA




Prèvia

El vestit és fantàstic i tu resplendeixes com una paleta de colors freds sobre els marrons i grisos i blancs de l’habitació de l’hotel. Se’t veu feliç i jo penso que m’agradaria veure’t sempre així, no per la roba, sinó per la teva expressió, plàcida i resplendent. Em demanes, coqueta, que et faci fotos. De totes maneres, te les hagués fet igual.

Agafem un taxi a la porta de l’hotel, i en fixar-me en el nom de la placa de la llicència, veig que pel nom, el conductor és rus, probablement. No puc evitar pensar en la paradoxa de que un rus que s’ha vist obligat a emigrar i guanyar-se la vida com pot en terra estranya ens porti, pels carrers de la capital alemanya, a veure l’obra d’un altre rus, un geni de la música de tots els temps.