"Sumire – «Violeta» en japonès – tenia la dèria de ser escriptora. Sense tenir en compte les altres possibilitats que la vida li oferia, per ella tot era o ser novel·lista o res. La seva determinació era de les dimensions del penyal de Gibraltar. Res no li podia fer perdre la fe que tenia en la literatura.
[...]
- És com si el meu cap fos una habitació dels mals endreços plena de coses sobre les quals vull escriure – deia Sumire -. Imatges, escenes, fragments… Quan les tinc al cap resplandeixen, plenes de vida. “Escriu!”, em diuen cridant. Tinc la sensació que un nou relat fantàstic és a punt de néixer. I que em transportarà a un lloc completament nou. El problema és que, així que m’assec a l’escriptori i ho poso tot sobre paper, m’adono que hi falta alguna cosa vital. Allò que era tan viu no cristal·litza, no sorgeixen cristalls, sinó més aviat pedretes. I no em transporta enlloc."
El meu amor Sputnik
Haruki Murakami
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada