divendres, 17 de setembre del 2010

ELECCIONS 2010



Com tothom sap, ja tenim data per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Se celebraran el proper dia 28 de novembre, tot just un mes abans del dia dels Sants Innocents, i qui li vulgui trobar algun paral·lelisme, que li busqui.

I consti que jo això de votar m’ho prenc molt seriosament. Més, fins i tot, que molts polítics. De fet, m’he fabricat amb la capsa de cartró on venia la impressora que em vaig haver de comprar quan la que tenia fins ara va dir “prou!!” – i ja se sap lo cabudes que són aquestes màquines, de manera que quan diuen prou, no tens més remei que prescindir-ne; m’he fabricat, deia, una urna casolana, amb el seu orifici a dalt (és de càrrega superior, com algunes rentadores automàtiques) per practicar. Suposo que no fa la mida reglamentària, tot i que no he sabut trobar cap lloc on expliciti aquestes dades.

Doncs bé, el cas és que amb un sobre on venia un extracte de la Caixa i un fulletó que he trobat a la bústia on m’ofereixen tres pizzes al preu de dues, beguda de franc i una cremor d’estómac garantida, he simulat el meu vot: he anat al lavabo, m’he ficat dins la banyera i he corregut la cortineta de la dutxa, com faria a les tètriques cabines del col·legi electoral. Llavors he agafat la papereta pizzera i l’he tancada dins el sobre de l’entitat financera, descartant les altres que hi havia a la bústia: la que m’ofereix una excursió en autobús al santuari de la Verge de Lourdes, amb una aturada per a una visita comercial i amb regal d’un pernil i un paraigua plegable; la del gimnàs de la cantonada on sé que trafiquen amb substancies psicotròpiques, a més de amb la vergonya pròpia pel greix adquirit a base de paella de xiringuito durant les vacances; i la del "Se ofrece paleta alicatador, económico, para todo tipo de arreglos domésticos".

I ara em penso passar tot el cap de setmana, que fa pinta que serà el més tardorenc i passat per aigua d’aquest estiu que ja està fent les maletes, practicant el sistema de vot. Si, ja sé que el 28 de novembre queda molt lluny, però sempre sorgeixen imprevistos i no vull deixar les coses per al darrer moment, que, després, acaba sortint-ne un nyap. Així, vull practicar l’esmaixada de papereta electoral, el ganxo de vot, i el tir de sufragi des de la distància de 6,25 metres. Si la dona s’anima, podem provar de fer una paret amb el sobre, emulant Messi i Xavi, o una bomba a l’estil Navarro.

Els alley-oops els deixo per quan la cosa ja vagi més rodada. La decisió sobre a qui votar, també.