diumenge, 17 d’abril de 2011

ESCRIURE SOBRE EL FET D'ESCRIURE: Guy de Maupassant



Va asseure’s davant la taula a fi de treballar. Però així que tingué dessota els ulls la gran fulla de paper blanc, tots els materials que havia anat recollint li fugiren del cap, talment com si el cervell se li hagués esvanit. Tractava de copsar altra vegada alguns brins de records i fixar-los; però se li escapaven a mesura que els recobrava, o bé se li precipitaven confusament, i no sabia com exposar-los, com vestir-los, ni per quin començar.

Després d’una hora d’esforços i d’omplir cinc fulles de paper amb frases de començament que no havien tingut continuació, va dir-se: “No estic encara prou foguejat en l’ofici. Cal que em donin una nova lliçó.” I tot seguit la perspectiva d’un altre matí de treball amb la senyora Forestier, l’esperança d’una llarga conversa íntima, cordial, tan deliciosa, el va fer estremir de desig.

Bell amic
Guy de Maupassant

1 comentari:

Mr Towers ha dit...

osti, m'ha agradat molt el de la corbata! i a més de mida justa, superconcentrat, filisitats!