divendres, 3 de desembre de 2010

NADAL EN FAMÍLIA (II)



Mentre esperàvem que arribés l’avi, que havia anat al Jutjat de guàrdia a declarar com a imputat per un cas de tràfic de farlopa, ens varem anar dispersant per la casa, tot fent una copa. A la cuina, l’oncle Gregori, que és falangista per part de pare i ex-Guàrdia Civil expulsat del cos amb deshonra, li engegava a la Jèssica, la nova minyona equatoriana, un discurs sobre solidaritat xenòfoba amb els pobles llatinoamericans, mentre mirava de tocar-li el cul no massa dissimuladament, sense saber que la Jèssica, malgrat les hormones que consumia des de feia un parell d’anys, abans d’emigrar al país es deia Humberto Oswaldo; i aquesta, o aquest, o com sigui més correcte dir-ho, resignada tot i que amb un evident atac de nervis, es deixava fer per por a una denúncia que li podria provocar una expulsió de l’estat, i haver de tornar a exercir la prostitució als suburbis de Guayaquil, la seva ciutat natal. Quan l’oncle Gregori afluixava una mica, es consolava menjant compulsivament les prunes del rostit que s’empassava amb glops força generosos de les ampolles de licor de préssec de la nevera, que després reomplia a l’aixeta. Al menjador, l’àvia, que ostenta el rècord de malalties acumulades del centre d’assistència del barri, cridava des de la cadira de rodes que engeguéssim la tele, brandant amenaçadorament el seu bastó, que volia veure les campanades de la Puerta del Sol, i l’Antoni, el cosinet, li explicava per enèsima vegada, amb paciència de guant blanc, que érem el dia de Nadal i no el de Cap d’any, mentre li ficava mà a la bossa per cisar-li els diners de la cartera, sota la mirada comprensiva del seu pare, el tiet Manolo, que pensava brandant el cap que el pobre noi des que va degollar i esquarterar a la bacona de la seva xicota, no havia tornat a ser el mateix.

A la terrassa, on la Cinta havia sortit a fumar-se un porro, l’Estevet la cossia a preguntes sobre la seva futura maternintat, mentre ella notava que la maria i els tres gintònics ja l’estaven posant a to. Quan l’Estevet li preguntà si li podia tocar la panxa, per veure si notava les patadetes del fruit de la violació que va patir a l’ascensor de casa seva en mans del seu veí del sisè tercera, ja no va poder estar-se’n més i va esclatar a riure, amb aquelles riallades exagerades i nervioses que provoca l’alcohol, mentre l’Estevet, ofès, somicava que era terrible ser un nena de 15 anys atrapada en el cos d’un noi adolescent que mai no podria experimentar una cosa tan meravellosa com la maternitat, provocant encara més riotes i xufles de la Cinta.

(Continuarà)