dilluns, 21 de juny de 2010

LLUM D'ESTIU



Avui és el dia en què, clàssicament, es dona per iniciat l’estiu (amb el permís del Tomàs Molina de torn), tot i que, igual que passa a l’hivern amb el Nadal, li pren gairebé tot el protagonisme la celebració de Sant Joan, el dia més llarg de l’any o, si ho preferiu, la nit més curta, amb la revetlla d’obligat compliment i el soroll dels petards trencant els complexos silencis de la nit, una reminiscència pagana transformada per l’església oficial, on es rendeix culte al foc com a símbol de renovació, de destrucció d’allò que és vell, la pròpia foscor i recolliment dels mesos foscos i freds d’on reneix de les cendres de les fogueres un nou període de llum i de calor que fan la vida més senzilla i lleugera.

La gent als cafès, a l’hora d’esmorzar, o a les terrassetes de les poblacions mediterrànies tot fent un vermut o la darrera cervesa en aquests vespres lluminosos, parlen de revetlles i de coques, planifiquen les vacances i respiren aires de festa major. Són punts d’il·lusió, de projectes que desprenen energia positiva, una nova embranzida que impulsa l’esprint final que suposa deixar-ho tot enllestit per als dies en que deixarem de ser nosaltres mateixos i desapareixerem dels llocs de treball i de la nostra geografia habitual, de les rutines assumides la resta de l’any.

Les músiques de la ràdio també alleugereixen la seva vestimenta, es treuen l’abric i la bufanda i mostren ritmes simplificats i melodies enganxoses i calentes com els primers raigs de sol de l’estiu. Les programacions televisives no tardaran, tampoc, a fer el canvi d’armari i presentar una programació més estúpida (sí, encara més!) usant adjectius com “refrescant”, “familiar” o “estiuenc”.

Proliferaran els “tancat per vacances” i els “horari d’estiu”, la “canción del verano” i els “do you speack english?”, els suplements de preu per servir a la terrassa i els cartells de cartró a tot color anunciant nous gelats.

En fi, en un any gris en que s’ha parlat molt de crisi, de corrupció, de retallades i de sentències imminents, benvingut sigui un parèntesi optimista pintat amb els colors de la Mediterrània sota la nova llum de l’estiu.