dimarts, 2 de setembre de 2014

ESFDE Neus Canyelles



“És blanca?, va preguntar a en Waldo, que anava tot tapat amb una bata verda, com el metge i la comare. Sí que ho és. No havia pogut evitar la pregunta. Vivien en un món de blancs. A ell no li havia sabut greu que l’hi fes. Quan arribaren a casa, com que es passava les nits desvetllada perquè la nina no dormia bé, va rependre aquell antic costum seu d’escriure contes. Ho havia fet sempre, des que era petita. Eren històries molt curtes que redactava amb rapidesa, fàcilment, com si li fossin dictades. Després les perdia, o les deixava a qualsevol lloc. Dins un llibre, damunt una taula, amuntegades, en un calaix de la cuina. N’escrigué una d’una nineta que naixia blanca però que cada dia s’enfosquia una mica. Sa mare, cada vegada que s’acostava al bressol la veia més obscura, del color dels seus avantpassats. I, a poc a poc, na Blanca va agafar por del seu propi relat. La nina del conte es tornà ben negra, i la seva mare es passà la resta de la seva vida inventant tota mena de fórmules per intentar tornar-se també negra com la seva filla. Però na Cecília ja té nou anys, i és blanca. I, a més, rossa.”

La novel·la de Dickens
Neus Canyelles