divendres, 7 de gener de 2011

ESCRIURE SOBRE EL FET D'ESCRIURE: Josep M. Espinàs


Quan jo era petit no volia ser metge ni bomber. De fet, no volia ser res. Jugava a inventar-me països, dibuixava mapes, però no volia ser geògraf. No em va passar mai pel cap que hauria de ser alguna cosa.

Devia tenir nou anys quan vaig escriure els primers versos, recordo que parlaven del vol de les orenetes. I als quinze anys vaig aconseguir escriure una novel·la en castellà – l’idioma de l’escola , l’idioma de la literatura que s’hi ensenyava. Era dolentíssima i tòpica. Em devia agradar escriure, sense imaginar-me que seria escriptor.

[...]

Ja escrivia, doncs, privadament amb una certa regularitat, però tampoc no pensava ser escriptor. I un dia vaig veure al diari la convocatòria d’un premi Guimerà d’articles. Vaig escriure el primer article de la meva vida, en vaig fer tres còpies, les vaig enviar a tres diaris i un el va publicar. I a més li van donar el premi.

Si he de ser franc, no estic segur que, veient el meu nom imprès sota un article, pensés que volia ser escriptor. El que volia era escriure, que no és el mateix.


El meu ofici
Josep M. Espinàs

2 comentaris:

Pau ha dit...

Ehi! al primer moment em pensava que el text era teu, i ho podria ser!

El Profà ha dit...

Pau, tu si que en saps d'afalagar...