divendres, 14 de maig de 2010

UNA D'INDIS


Fa moltes i moltes llunes, Cuervo Ingenuo ja ens avisava, parlant del Gran President, de que “home blanc parlar amb llengua de serp”. I avui, encara que aquest sigui un altre, no deixa de tenir l’essència sibil·lina d’aquell altre Gran President: “tu mucho partido pero, ¿es socialista, es obrero? ¿o es español solamente?” cantava per boca de Javier Krahe. I es que ara resulta que la gran crisi internacional, amb l’aportació local de l’esclat de la bombolla immobiliària, l’han de solucionar les grans economies del país: els jubilats, els funcionaris, les persones dependents i els nasciturus.

A algunes jornades a cavall, hi ha una altra tribu d’indis, que té alguna retirada amb el poble català. La tribu està inquieta a l’espera de la decisió d’esborrar-los del mapa que s’està prenent a Fort Constitucional. Els senyals de fum avisen de que la llista de retallades cada cop és més gran, mentre els apatxes de torn d’aquesta història van abaixant el cap, doncs sabem segons la història que aquesta tribu (pobrets!) quan es rifen garrotades ells tenen tots els bitllets.

El Gran President Llengua de Serp no se n’adona de que els pensionistes estan esgotats, especialment en el cas de Catalunya on el seu poder adquisitiu està molt per sota del d’altres comunitats (on es aquí la tan defensada solidaritat?). I se n’oblida també que els funcionaris, a part dels de “vuelva usted mañana”, que n’hi ha i en dono fe, també són els educadors dels nostres fills, de la societat de demà, són els bombers que perden la vida mirant d’apagar focs, són els policies que vetllen per l’ordre... i no tots estan massa ben pagats, també en dono fe.

Fa alguns hiverns, per asserenar els ànims d’aquell poble d’indis tan tossut, es firmà un Tractat de Pau que li diuen Estatut. El Gran President Llengua de Serp es va afanyar a manifestar que recolzaria l’Estatut que aprovés el Consell d’Ancians de Catalunya. Però com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat, els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat.

Cal dir que els apatxes funcionaris són una espècie que va a treballar cada dia a canvi d’un sou, però que no especula amb propietats immobiliàries ni crea falses empreses per blanquejar diners, no es fa ric imposant clàusules abusives en contractes signats sota la pressió continuada de spams telefònics, no condueix cavalls de ferro de luxe pagats amb factures falses, ni treballa per a entitats de crèdit que, pobretes elles, sempre necessiten ajudes milionàries però sempre acaben declarant beneficis marejants. Sempre.

Ara, a la gent que ens queda un bri d’esperança que recorre la pradera com un búfal assedegat, només ens queda desenterrar la destral de guerra i oblidar-nos, en vista que el tabac es perjudicial per la salut, de fumar la pipa de la pau amb ningú. Els timbals de guerra ja retronen en la llunyania, doncs no volen que fem l’indi i amenacen cada dia que si no estem d’acord amb la previsible sentència, vindrà el setè de caballeria. Però és clar que hem de plantar cara: Cuervo Ingenuo no fumar la pipa de la paz con tu... ¡Por manitú!

Som i serem gent apatxe, tant si es vol com si no es vol!!

(amb la col·laboració pasiva de Javier Krahe i La Trinca)