dilluns, 24 de maig de 2010

ABANS DE VEURE EL FINAL DE "LOST"



Aquesta matinada s’ha emès el darrer dels capítols de Lost, l’últim fenomen global en quant a telesèries. I ho ha fet com es mereixia, a lo grande, amb programació especial (“La noche perdida”, al canal Cuatro), després dels inicis vacil·lants que va tenir el tractament de la sèrie perpetrades en mans de TVE. Lost (o Perdidos en versió castissa) indubtablement, passarà a la història de la televisió per diverses raons: un format amb un llenguatge més cinematogràfic que televisiu (fins i tot la prestigiosa revista de cinema Dirigido por... li va dedicar, la portada del mes d’abril, fent una excepció a la seva línia habitual), una estructura amb salts en el temps endarrera, endavant i en paral·lel, uns guions cuidadosament dissenyats i uns secrets argumentals perfectament guardats i sense cap filtració en cap mitjà, fins el punt de gravar-se diferents versions dels finals de temporada per tal de que els mateixos actors i operaris d’estudi no sapiguèssin ben bé quin era el bo i per on seguiria la trama original.

Però no només per això, sinó també per ser la primera gran sèrie que s’ha vist més a la xarxa que en la pròpia televisió que, en principi, era el seu mitjà natural, fenomen que es pot explicar en clau local, per la pèssima gestió que se n’ha fet de la seva emissió, però sobretot i a nivell més global, per l’ansietat provocada als seus seguidors, incapaços d’esperar per visualitzar el següent capítol si aquest ja havia estat emès als Estats Units. I no parlo només de les descàrregues de capítols, també parlo de la generalització de blocs, xats, articles, opinions, i material gràfic i en vídeo divers que ha corregut com la pólvora a través de la xarxa: paròdies, complements, resums, teories, imatges, estudis socials dels seguidors, estudis sobre les possibilitats científiques dels arguments... tot es pot trobar a internet. La bogeria és tan gran que fins i tot a Barcelona existeix un bar temàtic dedicat a la sèrie, el Bharma, al c. Pere IV, 93 (més informació a http://www.bharma.com/).

Les mateixes grans cadenes nord-americanes han quedat descol·locades davant l’èxit de la sèrie, arruïnant algunes de les produccions amb format més o menys clàssic: l’ABC (cadena que, precisament, emetia Lost) ha cancel·lat la sèrie Flashforward destinada a captar el públic de Lost, ja que no ha aconseguit el seu propòsit (i personalment no m’estranya, ja que no es pot viure d’una sola idea, per molt bona que sigui, i anar retardant contínuament qualsevol dada al respecte mirant d’entretenir al telespectador amb trames col·laterals i banals). Però no ha estat la única sèrie cancel·lada: la CBS ho ha fet amb sèries com Caso abierto, Numb3rs o Entre fantasmas; la NBC ho ha fet amb Herois (tot i que sembla que en prepara un especial) o la veterana Ley y Orden (vint temporades en antena).

Queda clar que l’ombra de Lost és allargada i arriba fins a límits insospitats. Ara caldrà veure com aguanta des d’una perspectiva històrica i si, en breu, hi ha d’haver sèries a la seva alçada a tots els nivells, o ens haurem de resignar amb les temàtiques i formats típiques que sempre funcionen: les d’advocats, les de policies, les familiars, les de metges, les comèdies de situació, les d’acció...

Sort en tenim a casa nostra de tenir un serial apassionant, amb tots aquests ingredients i que contínuament dona girs argumentals i afegeix noves trames desquiciants i inesperades, ocupant tertúlies radiofòniques, blocs, fòrums, premsa escrita, vista, parlada i digital, així com paròdies diverses. Estic parlant, és clar, del recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut davant el Tribunal Constitucional. Potser algun dia també caldrà fer-ne una sèrie... de ciència ficció.