-Disculpi’m, que és Atenció a l’Usuari?
-No, ja no treballa aquí. El van
jubilar anticipadament. Es veu que era discriminatori envers les usuàries. Però
jo l’atendré gustosament.
-Ah! I vostè és...
-Atenció a la Ciutadania.
-Ah, bé. Doncs veurà, senyor
Ciutadania, jo venia perquè si no ho tinc mal entès, avui és dimarts.
-Sí senyor.
-I pel que es veu, m’han arribat
veus de que demà serà dimecres.
-Està clar.
-I no només serà una estona, no,
sinó que la previsió és que sigui dimecres tot el dia.
-Així és.
-Tot el sant dia!
-Sí senyor.
-Doncs no hi estic d’acord. Em va
fatal que demà sigui dimecres, i volia presentar una queixa, a veure si s’hi
pot fer alguna cosa. És que jo, els dimecres...
-No veig què s’hi podria fer,
senyor.
-Es podria ajornar. Passar-ho a
un altre dia, més endavant. És que si demà pogués ser diumenge seria fantàstic.
Però si no pot ser, amb deixar-ho en dijous o en divendres ja m’estaria bé...
-Però senyor, els dies de la
setmana són els que són, això ja se sap!
-Ho podrien deixar per a finals
d’agost. Sí, cap a finals d’agost seria el més prudent. S’imagina que no hi
hagués cap dimecres fins a finals d’agost?
-Això és impossible!
-Impossible! Com si hi hagués
coses impossibles, home de poca fe!
-No veig com...
-A veure, no és veritat que la
Terra gira al voltant del Sol?
-Psí...
-Però fa uns segles, no només era
el Sol el que girava al voltant de la Terra, sinó tot l’Univers. Si es va poder
canviar una cosa així, com no s’ha de poder ajornar unes setmanes el dimecres?
-No sabria què dir-li.
-I la Terra no era plana? I bé es
va convertir en rodona. I els homes érem micos, i no podíem volar, i es va
crear Amèrica del no-res... primer no hi
era i, tot de sobte, pam!, un continent nou... si tot això ha estat possible...
-Ho sento, però després del
dimarts ha de venir el dimecres. Ho diu la Llei.
-Quina Llei?
-Doncs... no ho sé... alguna
Llei.
-Trobo que vostè, senyor
Ciutadania, sap ben poques coses. A veure, que jo sàpiga, existeixen la Llei de
la Gravetat, la Llei de Murphy, la Llei de la Oferta i la Demanda i la Llei del
Talió. Ah, i la Llei del Més Fort. I cap de les lleis conegudes parlen dels
dies de la setmana!
-Però home de déu, hi ha més
lleis: el Codi Civil, el Codi Penal, el Codi de Comerç...
-A veure, a veure, a veure... estem
parlant de lleis o de codis? Perquè si comencem a barrejar peres i pomes...
-Miri, deixi-ho estar. No s’hi
pot fer res, cregui’m. Demà serà dimecres, exactament com la setmana passada, i
l’altra i l’altra. I no se’n parli més.
-Vostè és una mica feixista, oi?
Ja sabia jo que amb aquest nom de Ciutadania...
-El següent, si us plau!!
-Es que no hi ha ningú més.
Podria demanar hora per a una altra consulta?
-És clar, però no tinc hores fins
la propera setmana. Per a quin dia la voldria?
-Per al dimarts, és clar, a veure
si d’aquí una setmana podem arreglar això dels dimecres...
7 comentaris:
L'esperança és l'últim que es perd.
O bé ja torna el pesat dels dimecres!
Malgrat tot, et desitjo un bon dimecres!
Segur en una setmana el senyor Ciutadania haurà reflexionat i veurà les coses de manera diferent, encara que només siga per llevar-se a aquest pesat de damunt.
Finalment, dimecres. No s'hi ha pogut fer més!
On s’ha de signar per això de fer boicot als dimecres?
Sempre tant encertat.
El sol surt cada dia inexorablement, i el dimecres torna, no cal invocar-los pas, ni fer-ne llei.
I justament he hagut de vindre a llegir aquest apunt en dimecres?
Publica un comentari a l'entrada