dimarts, 2 de desembre de 2014

ARA NO TINC TEMPS PER A TÍTOLS



Trobar temps. Buscar-lo dins el rellotge o a la cartera. Dins les butxaques. Potser s’ha quedat a baix al cotxe. Però no. Necessito temps. Sona el telèfon, avui què em volen vendre? Fibra òptica, una assegurança de vida, un pla de pensions. No tinc temps, disculpi. Penjo, eh? On estava? Ah, si. Vaig a fer un riu i m’hi poso. Potser abans picaré alguna cosa. La nevera és buida. Hauria d’anar a comprar. Quatre coses. Faré una llista quan pugui. On tinc el boli? Temps! El programa de la rentadora s’ha acabat. Estendre la roba. Encara no he trobat el boli. De fet, ni l’he buscat. Truquen al porter automàtic. Qui pot ser? Despenjo però no em contesta ningú. Deu ser la canalla de l’escola del davant. Són les cinc, ara deuen plegar. Les cinc! I tantes coses per fer! L’ordinador s’ha penjat. Hauré de reiniciar-lo. No sé si m’ha guardat els canvis. Poso una llesca de pa a la torradora. Mentrestant consulto el correu al mòbil. Seixanta-vuit missatges nous. Això no m’interessa. Seixanta-set missatges nous. Això no m’interessa. Seixanta... salta el pa de la torradora. M’ha espantat. El windows diu que s’està obrint. Plou. A l’anar a agafar el pa, em cremo. Entro la roba que se’m mulla. On carai hi deu haver un boli? Oli i sal sobre la torrada. Benvinguts a windows. Para de ploure. Només han estat quatre gotes. Mentre penso si tornar a estendre la roba, torna a sonar el telèfon. Seixanta missatges nous. Això no m’interessa. Digui? No, s’equivoca. Trobo un boli, però no guixa. Mastego el pa. No me’n recordo per a què carai el volia, i m’ennuego. Bec aigua. Em rento les mans. Llenço el boli. L’ordinador no ha guardat els canvis, i em desespero. On m’he quedat? Truquen a l’automàtic. Nens! Aneu a la merda, crido. Porto una carta certificada. Glups. Mastego més pa. Signo el rebut. Li importa si em quedo el boli? Sí, sí que li importa. Cinquanta-cinc missatges nous. Això no m’interessa. Una multa... Encara esteu llegint? Deixeu de perdre el temps!