dimarts, 25 de març del 2014

ESFDE: M. Rojals



"Han passat el matí al barri de la Ribera, seguint la ruta de 1714 guiada per un company de la universitat del Nel. Avui es documenta per a la novel·la, que ja ha decidit que serà històrica, així podrà treure la pols a la carrera. Abans de posar-se a buscar feina seriosament, s'ha donat fins a l'estiu per tenir embastada l'obra de la seva vida, la que comença un cop cada any més o menys així: Què vol ara la gent, Nona?, la gent no vol llegir, la gent mira sèries, i ha de ser com un guió de sèrie, apocalíptica i trepidant. Darrere les ulleres, l'Anna aixecava una cella. L'endemà, el futur novel·lista li venia que el públic necessitava històries de superació, de força interior, que potser es deixaria assessorar per tal o tal periodista que feia les contres al diari. Ella el deixava somiar, perquè sempre era preferible a sentir-li les queixes: Estic bloquejat, Nona, no ho veig clar, no puc salvar ni un capítol, quina merda."

L'altra
Marta Rojals

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Acabo de començar aquest llibre, encara no he arribat aquest paràgraf. Però m'agrada, de moment.

Sílvia ha dit...

Mostra molt bé el context actual d'una parella que trontolla enmig de la crisi econòmica, professional i d'ideals. Em va agradar molt tot menys el final.

Sebastià Martori ha dit...

Carme no et deu faltar massa, és gairebé al principi. A mi d'entrada em va agradar molt, però a poc a poc se'm va anar espessint, fins al final que, com diu la Sílvia, no acaba de quadrar, s'hi afegeix un element que potser no calia. Però es pot llegir bé, eh? No us desanimeu!

novesflors ha dit...

No l'he llegit, no puc opinar doncs.

Josep ha dit...

Brillant escriptora. Un dia vaig parlar amb ella: em va semblar amable i molt propera. Una tia normal, gens creguda.