dimarts, 2 d’abril del 2013

UN DIA TONTO COM QUALSEVOL



Només es tractava de quatre ratlles escrites una mica a l’atzar amb la tinta del fum d’una cigarreta. De despentinar una foto vella de quan encara sabia somriure en una tarda de pluja d’estrelles.

I explicar la timidesa de l’eternitat d’una manera senzilla, l’indecència de l’infinit que duc clos en un puny que gruny a la butxaca, imitant un cert accent de secà com les ones del mar, o les capes de ceba, o el sistema solar.

Arriscar la memòria volàtil al negre imparell. Fer trampes per tal de perdre, anar a estudi per ser un il·lustre ignorant, pagar per esdevenir un esclau com cal. Cantar perquè et facin callar, mentre demanen una altra, una altra, una altra...

Parlar perquè ningú no entengui, fent gestos amb les mans. I dibuixar, perquè sí, lletres lligades de pal. I certificar que l’enginyeria de la vida et deix sol en néixer i quan mores, i que tot el demés, maldestres hores, no és més que un pessic d’ombra que es fa la tonta i s’apaga de nit, en la foscor.

Quin neguit i quina por.


7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quin neguit i quina por, aquests text fantàstic...

M'ha encantat fer trampes per tal de perdre ... i tota la continuació del paràgraf.

A vegades, o ben sovint no ens entén ningú, encara que fem gestos amb les mans i triem molt bé les paraules. És difícil que ens entenguin.

jpmerch ha dit...

Brillant!

Daniel Recasens ha dit...

Molt bo!
Quin to és, aquest que anem prenent?
Molt bo!

Nitamiu ha dit...

uf... pessimisme...molt ben relatat, directe a les entranyes!!

Helena Bonals ha dit...

M'agraden molt els contrastos, és molt poètic.

Josep ha dit...

Som o estem? Vivim o ens viuen?
Bona entrada.

Pau Roig ha dit...

Mol ben explicat... tot, res.