dimarts, 15 de maig de 2012

escriure sobre el fet de NO escriure





                                 MOTS


Talment com del balboteig en l'aire
de mots trets amb una pala, pesats per tones,
alguna cosa quedà. Però el so destrueix el so,
i enmig del brogit regna el silenci.
Anotem que tenia en si mateix com indiferència.
Li agradava beure i xerrar, però quan els esnobs
li retreien que no enviava res als editors, reia.
Preferia les ribes, perquè la força fonamental
es basta a si mateixa i el lladrar de les foques
és el que és. La vida causa mort,
la maregassa acaba en escuma. Hi ha menys il·lusions.
Això va ser com en un país llunyà, molt llunyà,
de la seva infantesa, quan encara no sabia
que alguns volien salvar el propi jo,
unint un mot rere un altre vora les espelmes de cada nit.


Mots
Ciutat sense nom
Czeslaw Milosz

1 comentari:

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jo fa dies que pràcticament no escric...tot i que lladro com una foca...;-)

M'ha encantat!