dimarts, 18 d’agost de 2015

UN ALTRE DIÀLEG



-Disculpi’m, que vaig bé per anar al carrer Major?

-Sí.

-Sí? Llavors si segueixo tot recte...

-Ui, llavors la cosa ja no aniria tan bé.

-I si agafo aquest carrer de la dreta?

-No, no pas.

-Doncs no ho entenc.

-El què?

-Cap a on he d’anar...

-Sempre s’han de prendre decisions. La vida és complicada.

-Quina vida?

-No ho sé. Quantes vides té, vostè?

-Ara per ara només una.

-Ja m’ho imaginava.

-S’ho imaginava?

-Sí. Es troba dins la mitjana.

-Aritmètica?

-No, gràcies, ho estic deixant. Amb una mica d’aigua ja faria...

-Fresca?

-Més aviat caloreta. Com que estem a l’estiu...

-Pensava que estàvem a la Plaça de l’Ajuntament.

-Doncs jo pensava que si em toqués la loteria...

-Ah, la loteria! Ja ho va dir el filòsof.

-Què va dir el filòsof?

-Que la vida és una tómbola.

-Molt profund.

-Sí.

-Així doncs, per anar al carrer Major?

-Segueix anant bé.

-I no em podria indicar com anar-hi?

-Sí, sí que podria. No veig per què no hauria de poder...

-Té tota la raó. A mi tampoc no se m’acut cap raó per la qual no hauria de poder...

-Poder és voler.

-No seria a l’inrevés?

-Provem-ho: Relov sé redop.

-No sona gaire bé.

-No, gens bé.

-En fi, moltes gràcies de totes maneres.

-Sér ed. Vull dir, de rés. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

"Relov sé redop." moment àlgid de la conversa xD

Eva ha dit...

Molt bo.