dimarts, 12 de març de 2013

DIA DE PRIMAVERA



Tot i que encara no toca, el diumenge es lleva com un dia primaveral. Realment fa un dia esplèndid, de manera que sembla que, un cop més, la primera de les estacions es vulgui avançar al temps que li pertoca. El sol, darrerament tan absent com afeblit, avui brilla amb força, omplint de lluïssor tots els racons per on s’escolen els seus potents rajos, envoltat d'uns graciosos nuvolets d'un blanc opac i net, com si estiguessin modelats en plastilina. Els ocells que fins ara restaven ocults, avui han sortit a cantar a sobre de les branques florides d'ametllers i altres arbres, sobre els fils telefònics que semblen pentagrames penjats a l’atzar per l’horitzó.

Tot convida a sortir de casa i, de fet, les terrassetes de la plaça de davant s’omplen de gent riallera disposada a abordar un bon vermut dominical o un cafè amanit de converses intranscendents. Alguns veïns carreguen el cotxe amb cistells de vímet i estovalles de quadres blancs i vermells, una bona ampolla de vi, i una pilota o el kit de galleda, pala i rasclet per als més petits. Des de casa se sent l’olor de truita de patata i de llom arrebossat. Se'n van de pícnic, al camp o al bosc. O inclús poden anar a passar unes hores a la platja, no a prendre banys de mar, però sí a gaudir de la sensació de trepitjar amb els peus nus l’aspror de l’arena encara freda, de sentir la sensació d'espai, la fredor de l’aigua, i deixar-se hipnotitzar amb la cançó remorejada per l’anada i vinguda irregular de les onades.

Tothom sembla estar de més bon humor que en les setmanes anteriors, després dels xàfecs continuats i intensos, amb precipitacions de fins a 200 litres per metre quadrat, i del vent gelat de mestral que ho escombrava tot, de nord nord-oest, de força tres i quatre amb marejol, que podien arribar a assolir cops de més de cent quilòmetres per hora en determinats punts del país, i que havien pronosticat que s’allargaria tot el cap de setmana, inclús fins ben entrada la propera setmana.

En Florenci, però, es voldria morir. És el que té la seva feina, que si la meteorologia no acompanya, se sent més que avergonyit, humiliat. Per gust s’amagaria sota les pedres, desitjant que la terra se l’empassés. En dies com avui, maleeix inevitablement l’hora en que va acceptar de presentar l’espai del temps del telenotícies.


5 comentaris:

Carme ha dit...

Pobre Florenci, és trist no poder apreciar un dia preciós, com fa tothom. Avui una senyora m'ho explicava per altres motius ben diferents que el Florenci. Em deia: quan la gent diu quin dia tant maco i tu no li trobes o tant te fa... és trist. M'agradaria molt trobar macos els dies macos.

Pau Roig ha dit...

Que maco!

Sílvia ha dit...

Mai plou a gust de tothom, bé, en aquest cas seria al revés. Molt entranyable el Florenci!

Josep ha dit...

Boletaires, cargolaires, caçadors de tresors a la platj (d'eixos que van amb el detector de metalls).... EL COL·LECTIU ÉS MOLT AMPLI.

Per cert, jo hauria de recollir la roba estesa.

novesflors ha dit...

Bona prova de la diversitat.