dijous, 15 de juliol de 2010

UNA NOIA DE TRENTA I TANTS



Fa només alguns anys pensava que les dones de trenta i tants eren unes senyores en la pitjor acepció del terme, unes teresetes ocupades en temes domèstics i de quitxalla i poca cosa més, que no podien ja tenir cap atractiu com a dones. Però veient lo vist, i com diria el Nanni Moretti, estàs feta una noia de trenta i tants estupenda, doncs el "teresetisme" (altrament dit "marujeo") es porta dins i es pot manifestar molt abans, molt després, o mai. I no conec res més allunyat d'aquest món que el teu esperit noble i la teva determinació.

Trenta i tants és un bon bagatge per girar-se un instant i mirar enrere el camí recorregut i estar-ne orgullós, però encara no s’ha caminat tant de trajecte com per no tornar a adreçar-se i començar a somiar amb els indrets i els paisatges que encara queden per davant, les cruïlles, les vacil·lacions, les decisions i el plaer de perdre’s per camins equivocats que, de ben segur, ens duran a descobrir tot allò que el destí i la ressolució personal ens posaran pel davant.

El d’avui no serà el teu aniversari ideal, enfonsada en el fang del compromís per la feina, un valor lloable, i només endolcit amb un sopar sota la parra amb una copa de vi blanc i una mica de gelat de llimona. Pensa, però, que encara queden molts dies de l’any i que cada dia pot ser una petita festa d’aniversari, i segur que el proper (trenta i tants més un) ens en riurem dient allò de “... te’n recordes com estàvem ara fa un any?”.

En fi, només espero egoistament poder seguir estimant-te (i ser estimat)... per molts anys!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això és massa...t'has passat...em vaig posar molt vermella i em vaig emocaionar al llegir-ho...gràcies