Després de les recents eleccions, hem pogut constatar que l’occident democràtic s’ensorra definitivament: mentre un moviment popular – res a veure amb el partit que porta el mateix cognom – anomenat “indignat” (indies pels amics) acampen a les places públiques demanant utopies amb missatges que semblen sortits de les galetes de la sort dels restaurants xinesos, tots els partits – inclòs el que porta el mateix cognom que el moviment – segueixen presentant candidats corruptes (o presumptes corruptes, si voleu que soni més irònic i divertit) que, curiosament, triomfen a les urnes no se sap si gràcies al populisme, la publicitat que en treuen als mitjans dels seus processos penals o als propis tentacles d’una corrupció feta a mida. I a més, tot s’hi val si a canvi dona vots; com si es tractés de vulgars Mourinhos, es dediquen a predicar la xenofòbia, el populisme, l’enfrontament, les falses acusacions, l’insult, la degradació... fins i tot hi ha qui ha gosat presentar un programa electoral!! I es que la política cada dia s’assembla més a la telebasura. O viceversa. Tot s’hi val per tal de tenir audiència. Tot s’hi val per tal de tenir vots. I per amagar la manca de lideratge i la grisor opaca de molts dels polítics actuals. I l’adotzenament dels votants, que també tenim una porció de culpa davant la situació actual. Pobres de nosaltres, sembla que el costat fosc de la democràcia s’ho està empassant tot...
Tot? No! Un llogaret del Priorat poblat per irreductibles catalans resisteix encara i sempre a la tonteria política. A la Vilella Alta s’hi van presentar dues candidatures fantasmes, una per part d’un dels grans partits –si, ho heu endevinat, el del cognom popular – i l’altra per l’universalment conegut Progrés Municipal (i no Puta Mare, com alguns havien pensat en veure les seves sigles), davant l’astorament dels veïns del municipi que no coneixien a cap dels dos alcaldables, que són de fora vila. Aquesta és una pràctica que acostumen a fer els partits, ja que sembla ser que l’Administració subvenciona els partits en funció de les candidatures presentades (sic). Doncs bé, animats per la seva poció màgica (i és que els vins del Priorat animen a qualsevol), van decidir no votar-ne a cap. I dit i fet. Els resultats han estat espectaculars: amb el 100% de l’escrutini realitzat, ha resultat una participació del 0%, el que atorga al PP 0 vots i el mateix nombre de regidors; a PM (que, recordem-ho, no significa Puta Mare) 0 vots i també 0 regidors; s’han registrat 0 vots en blanc i 0 vots nuls (font: Ministerio del Interior).
Davant aquesta situació, un, que és curiós de mena, no pot evitar plantejar-se algunes preguntes: si això es va determinar prèviament, es va arribar a constituir una mesa electoral? Perquè els pobres que els hi toqués anar, es devien avorrir una barbaritat. A més, aquella urna transparent i seductora els devia fer cants de sirena durant tota la jornada per atreure el seu vot; així, com devien vèncer les temptacions? Per que, és clar, les dades canten: no van votar ni els mateixos vocals. I els candidats? Per què no es van votar a sí mateixos? Probablement perquè ni tan sols estan censats a la Vilella Alta, una altra de les rareses permeses per la llei electoral. I es devien passejar pel poble, ni que fos d’incògnit, per veure si tenien alguna possibilitat de sortir escollits? Algú del poble volia anar a votar, però per por a ser l’únic i que se sapigués el seu vot se’n va estar? I ara que passarà a la Vilella Alta? Per què si els seus veïns i homònims de la Vilella Baixa són coneguts com “el New York del Priorat”, passaran a ser ells “Vilella Alta, Ciudad sin Ley”?
Caldrà estar al cas d’aquest singular episodi. De moment, portaveus molt qualificats d’ambdós partits s’han afanyat a anul·lar les respectives reclamacions presentades el dilluns sol·licitant que s’efectués un recompte dels vots, i s’han apressat a felicitar els seus respectius rivals per tan merescuda victòria.
